Una decisió pacífica
‘Pacificado’, un film sobre les faveles de Rio produït per Darren Aronofsky, triomfa a Sant Sebastià, on Greta Fernández comparteix el premi a la millor actriu
No hi ha dubte que la pel·lícula més triomfadora de la 67a edició del Festival de Sant Sebastià és Pacificado, dirigida pel brasiler Paxton Winters. No només ha obtingut la Petxina d’Or, sinó que el jurat, presidit pel director irlandès Neil Jordan, també li ha concedit els premis a la millor fotografia (Laura Merians) i al millor actor, Bukassa Kabengele, que hi interpreta un home que acaba de sortir de la presó i retorna a la seva favela amb el desig de viure en pau. És una pel·lícula que, sense ofendre ni commoure, està ambientada a les faveles de Rio en un moment en què la policia hi actua per netejar-les del narcotràfic, però sense que l’Estat hi intervingui per millorar-hi les condicions de vida. Produïda pel director nord-americà Darren Aronofsky i distribuïda significativament per la major Fox, la pel·lícula sembla de visita a les faveles. S’ha de dir que no segueix l’efectisme sensacionalista a la manera de Cidade de Deus, però la seva realització és planera i a vegades voreja la tan sovintejada explotació de la misèria.
Tanmateix, hi ha una segona gran triomfadora, La trinchera infinita, pel·lícula basca que, ambientada en un poble innominat d’Andalusia, narra l’experiència d’un home amagat durant la Guerra Civil i trenta anys de franquisme. A més de rebre el premi de la crítica, el film ha estat guardonat pel guió (Luiso Bermejo i José María Goenaga) i la direcció (Aitor Arregui, Jon Garaño i l’esmentat Goenaga), sense que hagi importat que, després d’un començament excel·lent i arriscat, es desinfli amb una acumulació d’elements dramàtics i uns salts temporals marcats a la manera de Cuéntame.
Premi a Greta Fernández
Pel que fa a la resta, des que es va projectar La hija de un ladrón, opera prima de la directora barcelonina Belén Funes, es rumorejava –i, de fet, es desitjava– que Greta Fernández podria ser premiada per la seva interpretació d’una jove que intenta sobreviure dignament –o, com diu el personatge, ser una “persona normal”– amb tota una càrrega al darrere relacionada amb el fet de ser la filla d’un lladre (Eduard Fernández, pare de l’actriu) que mai se n’ha ocupat. Fernández, certament, ha rebut el premi a la millor actriu, però compartint-lo amb l’alemanya Nina Hoss –reconeguda per la seva col·laboració amb Christian Petzold, com ara a Barbara i Phoenix– pel seu treball a Das Vorspiel (The audition), una pel·lícula d’Ina Weisse sobre una violinista angoixada que representa el malestar d’una Europa on el llegat cultural apareix com una màscara d’una misèria moral i d’una incapacitat vital. Finalment, el premi del jurat s’ha concedit a Próxima, film força anodí de la francesa Alice Winocour sobre una astronauta escollida per a un viatge a Mart, interpretada per Eva Green. Tampoc hi havia gaire res més per triar.
El palmarès de la 67a edició
Petxina d’Or
‘Pacificado’ (Brasil)
Direcció
Aitor Arregi, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, per ‘La trinchera infinita’
Especial del jurat
‘Próxima’ (França)
Actriu
Greta Fernández (‘La hija de un ladrón’) i Nina Hoss (‘The audition’)
Actor
Bukassa Kabengele, per ‘Pacificado’
Guió
Luiso Berdejo i Jose Mari Goenaga, per ‘La trinchera infinita’