“Intento trobar la veritat del personatge, de la història.” Aquesta senzilla fórmula, que podrien fer seva molts actors, li ha servit a Nikolaj Coster-Waldau –a més del talent, el físic i la sort– per convertir-se en un actor de renom internacional. Associat, això sí, a un personatge: Jaime Lannister, el Mata-reis, un dels protagonistes principals de Joc de trons, la sèrie més cara, popular i premiada de la història.

El pes del personatge es va fer present ahir en una roda de premsa en el Festival de Sitges poc productiva en titulars i reflexions profundes. Els periodistes no van preguntar-li gaire sobre la sèrie que l’ha fet famós, perquè ha vingut a Sitges per promocionar Suicide tourist, que es presentava a la secció Oficial Fantàstic Competició. L’actor tampoc va estar especialment comunicatiu i no va entendre el sentit d’alguna pregunta.

De Jaime Lannister va dir: “Joc de trons és una sèrie fantàstica, m’hi he dedicat molts anys, però per mi era simplement un treball més, un personatge més en la meva carrera.” Pràcticament no va dir res més del tema en la roda de premsa.

Sí que va parlar més extensament de Max Isaksen, protagonista d’un film dirigit per Jonas Alexander Arnby que va tenir la seva estrena mundial a Sitges. Max és un detectiu d’una agència d’assegurances que descobreix un centre clandestí, l’hotel Aurora, que ajuda els seus clients a morir d’una manera digna. Quan ell mateix és diagnosticat d’un tumor cerebral, es planteja convertir-se en un dels clients. “M’agrada aquesta història –va dir–. El guió em va semblar molt emocional, i els conflictes dels protagonistes eren molt interessants.” Va remarcar que la pel·lícula “no parla del suïcidi”, sinó “d’acceptar que no podem controlar la vida en aquesta situació tan tràgica que es planteja, i que al final hem de confiar en l’amor.”

La seva condició d’estrella internacional no li impedeix treballar regularment a Dinamarca (va néixer el 1970 a Rudkøbing), en títols com ara Una segona oportunitat, de Susanne Bier, i el que ha estrenat a Sitges. “Per mi és molt maco treballar a casa, soc danès, europeu, però alhora gaudeixo anant a llocs completament diferents, anar als Estats Units i fer de narcotraficant o de gàngster.”

D’aquest treball en valora l’originalitat: “En llegir aquesta història em va semblar completament diferent del que he fet fins ara.” Descriu Max com “un home a qui li agrada tenir-ho tot programat i controlat, i quan s’adona que ha perdut el control decideix suïcidar-se”.El director, Jonas Alexander Arnby, va insistir també: “No hem plantejat Suicide tourist com una pel·lícula sobre suïcidi, hem volgut fer una pel·lícula sobre la vida.”