Un Lannister a Sitges

“Intento tro­bar la veri­tat del per­so­natge, de la història.” Aquesta sen­zi­lla fórmula, que podrien fer seva molts actors, li ha ser­vit a Niko­laj Cos­ter-Wal­dau –a més del talent, el físic i la sort– per con­ver­tir-se en un actor de renom inter­na­ci­o­nal. Asso­ciat, això sí, a un per­so­natge: Jaime Lan­nis­ter, el Mata-reis, un dels pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals de Joc de trons, la sèrie més cara, popu­lar i pre­mi­ada de la història.

El pes del per­so­natge es va fer pre­sent ahir en una roda de premsa en el Fes­ti­val de Sit­ges poc pro­duc­tiva en titu­lars i refle­xi­ons pro­fun­des. Els peri­o­dis­tes no van pre­gun­tar-li gaire sobre la sèrie que l’ha fet famós, perquè ha vin­gut a Sit­ges per pro­mo­ci­o­nar Sui­cide tou­rist, que es pre­sen­tava a la secció Ofi­cial Fantàstic Com­pe­tició. L’actor tam­poc va estar espe­ci­al­ment comu­ni­ca­tiu i no va enten­dre el sen­tit d’alguna pre­gunta.

De Jaime Lan­nis­ter va dir: “Joc de trons és una sèrie fantàstica, m’hi he dedi­cat molts anys, però per mi era sim­ple­ment un tre­ball més, un per­so­natge més en la meva car­rera.” Pràcti­ca­ment no va dir res més del tema en la roda de premsa.

Sí que va par­lar més exten­sa­ment de Max Isak­sen, pro­ta­go­nista d’un film diri­git per Jonas Ale­xan­der Arnby que va tenir la seva estrena mun­dial a Sit­ges. Max és un detec­tiu d’una agència d’asse­gu­ran­ces que des­co­breix un cen­tre clan­destí, l’hotel Aurora, que ajuda els seus cli­ents a morir d’una manera digna. Quan ell mateix és diagnos­ti­cat d’un tumor cere­bral, es plan­teja con­ver­tir-se en un dels cli­ents. “M’agrada aquesta història –va dir–. El guió em va sem­blar molt emo­ci­o­nal, i els con­flic­tes dels pro­ta­go­nis­tes eren molt interes­sants.” Va remar­car que la pel·lícula “no parla del suïcidi”, sinó “d’accep­tar que no podem con­tro­lar la vida en aquesta situ­ació tan tràgica que es plan­teja, i que al final hem de con­fiar en l’amor.”

La seva con­dició d’estre­lla inter­na­ci­o­nal no li impe­deix tre­ba­llar regu­lar­ment a Dina­marca (va néixer el 1970 a Rudkøbing), en títols com ara Una segona opor­tu­ni­tat, de Susanne Bier, i el que ha estre­nat a Sit­ges. “Per mi és molt maco tre­ba­llar a casa, soc danès, euro­peu, però alhora gau­deixo anant a llocs com­ple­ta­ment dife­rents, anar als Estats Units i fer de nar­co­tra­fi­cant o de gàngs­ter.”

D’aquest tre­ball en valora l’ori­gi­na­li­tat: “En lle­gir aquesta història em va sem­blar com­ple­ta­ment dife­rent del que he fet fins ara.” Des­criu Max com “un home a qui li agrada tenir-ho tot pro­gra­mat i con­tro­lat, i quan s’adona que ha per­dut el con­trol deci­deix suïcidar-se”.El direc­tor, Jonas Ale­xan­der Arnby, va insis­tir també: “No hem plan­te­jat Sui­cide tou­rist com una pel·lícula sobre suïcidi, hem vol­gut fer una pel·lícula sobre la vida.”