Passar-ho malament a l’infern i al paradís
Alice Waddington va protagonitzar una altra de les estrenes de la secció Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges. Aquesta jove cineasta no és anglosaxona, va néixer a Bilbao el 1990 (el nom és artístic), i prové de la fotografia i el disseny de moda. Aquesta trajectòria atípica es fa evident a Paradise hills, una coproducció catalana rodada en anglès i plantejada com una mena de distopia #MeToo, ambientada en una illa paradisíaca. En realitat, és una “institució feixista”, com denuncia la protagonista, on noies joves són internades per ser reformades: la protagonista (Emma Roberts) perquè accepti un matrimoni imposat, una altra perquè rebaixi el seu pes i s’adapti als cànons estètics... “La idea sorgeix de veure com és el món per a la gent jove, la generació que ve després de la meva –explica la cineasta a El Punt Avui–. Veig persones a qui hem posat a la mà un dispositiu que els diu que han de ser prou guapes, llestes, populars... Parlo de les xarxes socials que van associades a la imatge i regeixen les seves vides quotidianes.”
Víctimes de la pressió
“Amb aquesta pel·lícula, els volia dir que la pressió que perceben és real, no imaginada ni personal, és col·lectiva i és responsabilitat dels adults, l’hem creada nosaltres, però els està afectant a ells.”
El paradís a què fa referència el títol és més bé un infern. També ho és el que viu un lladre a l’Argentina a 4x4, una producció de Mediapro dirigida per Mariano Cohn (El ciudadano ilustre), que ha inaugurat la secció paral·lela Òrbita. El lladre intenta robar l’aparell de música i altres objectes de valor d’un luxós 4x4 i queda atrapat a dins: fart que el robin, el propietari ha convertit el vehicle en una trampa.
Mariano Cohn va explicar a aquest diari que la història “està basada en un fet real que va passar a Córdoba, a l’Argentina: van preparar una trampa per venjar-se de qualsevol que intentés robar el seu cotxe”. Com ja feia a El ciudadano ilustre, Cohn fa un retrat individual, però també de la societat argentina: “La pel·lícula retrata dues realitats, la gent pobre recollint escombraries i la gent molt rica; estan ben a la vista en la societat argentina.”
