Velocitat de creuer
El Festival de Sitges supera l’equador d’aquesta edició amb 60.655 entrades venudes i homenatjarà ‘La nit del caçador’ el 2020
Els nord-americans Justin Benson i Aaron Moorhead, dos cineastes reincidents al Festival de Sitges, hi van tornar ahir amb Synchronic, un thriller ambientat a Nova Orleans al voltant de les drogues sintètiques i els viatges en el temps. Ahir també es va poder veure l’estimable producció alemanya Pelican blood, amb Nina Hoss (que ve de guanyar el premi a millor actriu de Sant Sebastià) per The audition) debatent-se entre la ciència i la màgia negra per resoldre els greus problemes que li provoca la filla de cinc anys que acaba d’adoptar. Come to daddy, un altre títol de la jornada, és un oblidable thriller que no es decideix per cap dels camins que apunta, amb l’actor Elijah Wood com a únic atractiu.
En una jornada plàcida a Sitges, passat ja l’equador d’un festival que navega a velocitat de creuer, Àngel Sala, el seu director, va aprofitar per fer balanç i avançar coses del 2020. Aquest any, amb dades fins al dimarts 8, s’han venut 60.655 entrades, “un 0,7% més que el 2017”, que és, segons Àngel Sala, una comparació més fiable, perquè el concert de John Carpenter del 2018 “va augmentar molt la recaptació”. El director del certamen creu que “són xifres molt positives en un any sense grans títols de Hollywood, amb més pel·lícules independents”.
Un gènere en forma
Destaca, com ja és habitual, la vitalitat del gènere: “El cinema fantàstic està en un moment extraordinari d’acceptació del públic. També l’accepten més els grans festivals, aquest any han guanyat a Canes i Venècia.” Critica que es culpi el cinema de fomentar la violència, com ha passat amb Joker. “Quan hi ha un tiroteig als Estats Units de seguida es culpa els videojocs, el cinema... Conec moltíssima gent a qui li agrada el cinema de terror i no coneix cap assassí en sèrie. Són estereotips que hauríem de deixar de costat. Busquem la solució dels problemes allà on són, i no culpem la cultura i el cinema, que de vegades fins i tot ajuden a solucionar-los.”
Si l’edició passada va estar marcada pels youtubers, aquest any destaca la presència de films de Netflix. “Tenir pel·lícules de Netflix, HBO o Amazon és una normalitat, per a nosaltres són productors de continguts com poden ser Disney o Paramount –va dir Àngel Sala–. Les tractem igual, i és una oportunitat per veure en pantalla gran pel·lícules que probablement es veuran poc o gens en cinema,... Per mi tots els títols que hem passat de Netflix són pel·lícules, no tv-movies.”
Edició del 2020
Sala va avançar que un dels leitmotivs de l’edició del 2020 serà La noche del cazador (1955), perquè “Gérard Lenne, un crític històric que va definir el gènere amb el llibre El cine ‘fantástico’ y sus mitologías, posava com a exemple aquesta pel·lícula de Charles Laughton”. “Volem fer una mena de simposi sobre què és el fantàstic i cap on va”. També homenatjaran La màscara del diable, de Mario Bava, que farà 60 anys.