‘Estudio amueblado 2-P’

Les peripècies d’un parell de treballadors de banca una mica cràpules no passaran pas a la història del cinema ni tan sols per la categoria dels actors principals, però interessen pel fet d’haver-se rodat a la ciutat de Girona, una ciutat que a finals de la dècada dels seixanta encara conservava la pàtina casposa ideal per a una comèdia d’aquesta mena. Volia ser una comedieta comercial, una mica picant –potser molt per a l’època–, per omplir una hora i mitja en un programa doble de qualsevol tarda de diumenge a començaments dels setanta. La dirigia José María Forqué i tenia un repartiment de garantia: Fernando Fernán Gómez, José Luis López Vázquez, Esperanza Roy i Amparo Soler Leal. Es va estrenar el dia de cap d’any de 1969 i els resultats no van pas acabar de satisfer les expectatives dels implicats.

Però passava a Girona i té l’interès de veure com era la ciutat l’any 1968, abans que la democràcia municipal iniciés la transformació miraculosa d’aquella ciutat de militars i capellans en la destinació turística en què s’ha convertit. Les diverses localitzacions que va triar Forqué ens tornen a la plaça de Sant Agustí, l’Onyar, la Rambla (que ja llueix la primera transformació, quan es va deixar amb una sola direcció), la placeta del Correu Vell (al peu de la Força) i altres carrers prou entranyables. Tornem a veure aquella Girona escrostonada, bruta, pobra, atemorida... que ens va deixar la inacabable postguerra. La de la pudor de la col bullida i inundacions cada dos per tres. S’acabava d’inaugurar el pantà de Susqueda però tot i això encara quedava una darrera explosió d’aigua.

La història parla d’uns empleats de banca que usen l’ordinador per saber quines noies poden ser víctimes fàcils dels seus anhels de conquesta. El primer que la màquina els deixa clar és que han de muntar un apartament moblat. Els dos amics acaben sent l’enveja de la resta de companys de l’entitat bancària i la seves gestes arriben tan lluny que la direcció ordena una investigació, que conclou que l’apartament és una oficina d’assessorament financer. Una mica innocent tot plegat però encara vivíem una dictadura religiosa/militar. La Girona de la postguerra encaixava perfectament com a decorat.