Noves troballes al Cavet de Cambrils avalen que hi va haver ocupacions humanes des del neolític antic

Les exca­va­ci­ons arqueològiques, que van aca­bar ahir, han permès cor­ro­bo­rar l'anti­gui­tat del jaci­ment, amb noves tro­ba­lles que s'emmar­ca­rien en els ini­cis de la neo­li­tit­zació. Per tant, es con­firma aquest espai de Cam­brils com un dels pri­mers assen­ta­ments d'agri­cul­tors i rama­ders de la península ibèrica. Els arqueòlegs de l'IPHES (Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social) han cons­ta­tat que el jaci­ment del Cavet va aco­llir ocu­pa­ci­ons huma­nes periòdiques des del neolític antic (data­des en uns 6.700 anys abans d'ara), fins a l'època ibèrica.

Una pri­mera anàlisi de les res­tes apa­re­gu­des aquests dies han permès arri­bar a aques­tes con­clu­si­ons. L'equip, sota la direcció de Marta Fon­ta­nals, ha exca­vat tres estruc­tu­res iden­ti­fi­ca­des com a sit­ges per a l'emma­gat­ze­matge de pro­duc­tes agrícoles, bàsica­ment cere­als, les res­tes dels quals s'han tro­bat durant el ren­tat i flo­tació del sedi­ment. A més, han exca­vat en extensió un paquet de sedi­ment in situ: «men­tre que a les sit­ges ha apa­re­gut escàs mate­rial arqueològic, bàsica­ment ascles de sílex i petits frag­ments de ceràmica, en l'exca­vació en extensió s'ha tro­bat abun­dant mate­rial lític, ela­bo­rat amb sílex, entre els quals des­ta­quen un gra­ta­dor i una peça emprada per segar, ja que pre­senta en la superfície el llus­tre típic que deixa el tre­ball amb cereal», va expli­car Fon­ta­nals.

La presència d'ele­ments lítics que s'hau­rien fet ser­vir per a tas­ques rela­ci­o­na­des amb el pro­ces­sa­ment dels cere­als ja s'havia docu­men­tat en ante­ri­ors cam­pa­nyes d'exca­vació. També s'havia deter­mi­nat l'existència d'un altre ele­ment carac­terístic d'aques­tes soci­e­tats pro­duc­to­res: la ceràmica. «Enguany la major part d'aquests ele­ments recu­pe­rats no pre­sen­ten deco­ració, excep­tu­ant un únic cas d'un frag­ment amb una deco­ració de cordó incís», va pun­tu­a­lit­zar ahir Marta Fon­ta­nals. Entre el mate­rial recu­pe­rat també figura mala­co­fauna marina, regis­tre que carac­te­ritza el jaci­ment, a causa prin­ci­pal­ment a la pro­xi­mi­tat del Cavet amb la costa.

Per tot ple­gat, «es con­firma l'anti­gui­tat de les ocu­pa­ci­ons huma­nes al Cavet, ja que el mate­rial apa­re­gut al sedi­ment in situ per­ta­nye­ria també al neolític antic. Pel que fa a les sit­ges podria ser que cor­res­pon­gues­sin a un moment més avançat, pot­ser l'edat del bronze, però és una dada que ens cal con­tras­tar en futurs estu­dis», pun­tu­a­litza Fon­ta­nals.

Ahir, coin­ci­dint amb l'últim dia de cam­pa­nya, van visi­tar el jaci­ment l'alcalde de Cam­brils, Robert Benai­ges, i el regi­dor de Cul­tura, Patri­moni, Esports i Lleure d'aquest muni­cipi, Joan Reca­sens. Les exca­va­ci­ons s'han dut a terme en con­veni amb l'Ajun­ta­ment de Cam­brils i el Museu d'Història d'aquesta loca­li­tat.