Confessió secreta
Lagartijas Tiradas al Sol torna al Temporada Alta amb una altra acció escènica que retrata la precària democràcia de Mèxic
La companyia Lagartijas Tiradas al Sol continua amb el seu repte de retratar els 32 estats de Mèxic amb 32 accions artístiques. Si, a través del Temporada Alta, s’han pogut conèixer anteriorment els capítols de Tijuana, Veracruz i Santiago Amoukalli, ara s’aborda Tula, un petit estat a només 70 quilòmetres de la capital. La proposta és singular perquè, en comptes del seu habitual joc de docuficció escènica, s’ha transformat en una instal·lació en què els espectadors van entrant d’un en un: 25 persones cada mitja hora. Tula es podrà veure dissabte a la sala La Planeta de Girona, en 12 sessions, amb les entrades exhaurides.
La peça parteix de la confiança que els espectadors no revelaran el secret, no explicaran quin és el cas que es narra en les diferents estacions d’aquesta exposició insòlita. És com una confessió que els demana que es mantingui en secret. Al públic se li explica una confidència que no convé reproduir-la.
Explica l’impulsor del projecte, Gabino Rodríguez (en una entrevista telefònica ahir a aquest mitjà), que el punt de partida d’aquest estat és l’exagerada taxa de violència sexual. Encara que es conegui popularment el cas de Ciudad Juárez, els membres de la companyia Lagartijas Tiradas al Sol es van sorprendre que aquesta violència d’abús a les dones a Tula es perpetra des de fa anys sense que s’aconsegueixi reduir. Aquesta impunitat evidencia, en el seu informe artístic sobre la democràcia a Mèxic de les darreres cinc dècades, que a Tula hi ha una evident “falta d’accés a la justícia” que permeti penalitzar els criminals.
Lagartijas Tiradas al Sol, format per artistes amb estudis d’història, investiga sobre la frontera de la realitat i la ficció. Elaboren sovint muntatges en què, sota una aparença documental històrica, s’amaga una ficció. A Tula, Rodríguez assenyala que s’aborda la realitat des de la ficció.
Lagartijas es reconeix com una companyia de teatre que convida a la reflexió, que vol incidir en la democràcia, no només explicar-la, sinó també implicar-s’hi. Rodríguez entén que “la política ens afecta” i es pregunta la diferència entre uns nens de Lió que anaven tranquil·lament cap a l’escola (aquesta setmana eren per França actuant) i els de Culiacán (Sinaloa), que recentment han viscut una situació de violència pels carrers sense refugi: “El sistema polític defineix el nostre lloc al món, com volem viure la nostra vida.”
Lagartijas Tiradas al Sol fa anys que és convidada pel Temporada Alta i comprova la preocupant relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. El director, procurant ser reservat per no haver aprofundit prou en el cas, entén que“en bona part del món s’estan vivint processos antidemocràtics; per això es prodiguen les protestes en llocs com Catalunya, Xile, l’Equador, el Líban o Bolívia”. Lamenta que hi ha sectors “que disfressen de democràcia” uns ideals que, en realitat, no ho són.
