Crema Europa

Zeus, trans­for­mat en toro blanc, va per­su­a­dir la jove Europa, que vaga­re­java per la platja, i se la va endur a Grècia, on la va vio­lar. Aquest és el mite d’Europa del qual par­teix Jordi Oriol per pen­sar en el poder líquid actual. Europa Bull s’estrena diven­dres al Tea­tre de Salt. L’obra se situa en una sala de reu­ni­ons, en la qual uns fun­ci­o­na­ris de Cul­tura de la Comissió Euro­pea deba­ten sobre un pos­si­ble parc temàtic de la història en el qual cir­cu­len Robes­pi­erre i Juli Cèsar, però també els ciu­ta­dans i polítics que es revol­ta­ven. L’obra evoca situ­a­ci­ons que van de l’humor més absurd al més cínic i que evi­den­cien que, avui, no es coneix qui governa Europa. Aquells alts fun­ci­o­na­ris reben la visita dels agents de segu­re­tat i el per­so­nal de neteja. A Europa, en rea­li­tat es manté una lluita de clas­ses: uns que volen usur­par el poder (que es fic­tici) dels altres. La revo­lució en mode bucle, comenta Oriol, que se sent acti­vista i com­promès, igual­ment.

Són sis els intèrprets que pugen a escena (però en podrien ser 18 perquè hi ha un cons­tant i diver­tit fre­go­lisme) que tant inter­pre­ten un per­so­natge com toquen ins­tru­ments, ballen i can­ten. “No et dóna temps de pen­sar”, comenta Joan Car­re­ras. Tot és a un ritme tre­pi­dant. El dra­ma­turg i direc­tor (insis­teix que l’obra és coral perquè tots hi han incor­po­rat idees) ha vol­gut dis­tan­ciar-se de l’excés d’infor­mació i cons­truir una trama plena de soroll, un meca­nisme que el poder ha creat per dis­treure de les coses moral­ment impor­tants, com podrien ser els immi­grants que es dei­xen morir en la seva tra­ves­sia a la mar, sense que Europa s’immuti, apa­rent­ment: “George Orwell es va equi­vo­car, El gran germà no és aquell que ens con­trola si no el que emet molta infor­mació fins a des­pis­tar-nos.” Europa Bull va gua­nyar el premi Quim Masó del 2018 i s’estre­narà diven­dres al Tea­tre de Salt. Com ja ha estat habi­tual en les dues ante­ri­ors obres pre­mi­a­des (Medusa i Alba), també farà una tem­po­rada al TNC (del 28 de novem­bre al 15 de desem­bre).

Sal­va­dor Sunyer, direc­tor del Tem­po­rada Alta, afirma que aquesta és la vui­tena vegada que es pre­senta l’autor al fes­ti­val. No li estra­nya perquè el dra­ma­turg juga amb la paraula i supera el mani­fest dels temes que vul­gui trac­tar per donar-li una forma d’humor que revela la seva sin­gu­la­ri­tat cre­a­tiva. El coneix bé Xavier Albertí, direc­tor del TNC: va espe­ro­nar la seva cre­a­ti­vi­tat (en la faceta de pro­fes­sor de l’Ins­ti­tut de Tea­tre) amb La Cai­guda d’Amlet. Oriol, habi­tual de com­par­tir l’escena musi­cal­ment amb Car­les Pedra­gosa (L’empes­tat), ha des­ple­gat també l’aspecte de circ (Karl Stets), musi­cal (Pedra­gosa i Sasha Agra­nov), dansa (Anna Hierro) i tea­tral (Joan Car­re­ras i Olga Onru­bia). Europa crema.