Crema Europa

Zeus, transformat en toro blanc, va persuadir la jove Europa, que vagarejava per la platja, i se la va endur a Grècia, on la va violar. Aquest és el mite d’Europa del qual parteix Jordi Oriol per pensar en el poder líquid actual. Europa Bull s’estrena divendres al Teatre de Salt. L’obra se situa en una sala de reunions, en la qual uns funcionaris de Cultura de la Comissió Europea debaten sobre un possible parc temàtic de la història en el qual circulen Robespierre i Juli Cèsar, però també els ciutadans i polítics que es revoltaven. L’obra evoca situacions que van de l’humor més absurd al més cínic i que evidencien que, avui, no es coneix qui governa Europa. Aquells alts funcionaris reben la visita dels agents de seguretat i el personal de neteja. A Europa, en realitat es manté una lluita de classes: uns que volen usurpar el poder (que es fictici) dels altres. La revolució en mode bucle, comenta Oriol, que se sent activista i compromès, igualment.

Són sis els intèrprets que pugen a escena (però en podrien ser 18 perquè hi ha un constant i divertit fregolisme) que tant interpreten un personatge com toquen instruments, ballen i canten. “No et dóna temps de pensar”, comenta Joan Carreras. Tot és a un ritme trepidant. El dramaturg i director (insisteix que l’obra és coral perquè tots hi han incorporat idees) ha volgut distanciar-se de l’excés d’informació i construir una trama plena de soroll, un mecanisme que el poder ha creat per distreure de les coses moralment importants, com podrien ser els immigrants que es deixen morir en la seva travessia a la mar, sense que Europa s’immuti, aparentment: “George Orwell es va equivocar, El gran germà no és aquell que ens controla si no el que emet molta informació fins a despistar-nos.” Europa Bull va guanyar el premi Quim Masó del 2018 i s’estrenarà divendres al Teatre de Salt. Com ja ha estat habitual en les dues anteriors obres premiades (Medusa i Alba), també farà una temporada al TNC (del 28 de novembre al 15 de desembre).

Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, afirma que aquesta és la vuitena vegada que es presenta l’autor al festival. No li estranya perquè el dramaturg juga amb la paraula i supera el manifest dels temes que vulgui tractar per donar-li una forma d’humor que revela la seva singularitat creativa. El coneix bé Xavier Albertí, director del TNC: va esperonar la seva creativitat (en la faceta de professor de l’Institut de Teatre) amb La Caiguda d’Amlet. Oriol, habitual de compartir l’escena musicalment amb Carles Pedragosa (L’empestat), ha desplegat també l’aspecte de circ (Karl Stets), musical (Pedragosa i Sasha Agranov), dansa (Anna Hierro) i teatral (Joan Carreras i Olga Onrubia). Europa crema.