Xirgu passa l’equador
L’Any Xirgu, que va començar l’abril passat, s’allargarà fins al mes de maig i integra un cartell que reivindica l’actriu, compromesa amb Lorca i el seu temps
L’actriu Margarida Xirgu (1888-1969) va travessar l’Atlàntic el 1936 desconeixent que mai més el tornaria a creuar. Va morir ara fa 50 anys a Montevideo, on l’escola d’art dramàtic porta el seu nom. Dijous passat, una senzilla conferència amb la seva biògrafa, Antonina Rodrigo, la directora general del Teatre Solís de Montevideo, Daniela Bouret, i el director artístic del TNC, Xavier Albertí, va segellar el pas de l’equador d’aquest Any Xirgu, que impulsa el Departament de Cultura amb Ester Bartomeu com a comissària. Les accions, que van començar l’abril passat, s’allargaran fins al mes de maig. L’exposició Margarida Xirgu: l’actriu i la dona ja té totes les dates reservades fins a la culminació de l’efemèride, que permetrà traslladar l’exposició al mateix Teatre Solís de l’Uruguai, un teatre que la Xirgu va dirigir durant un grapat d’anys.
L’Any Xirgu ha ofert a la Xarxa de Biblioteques l’exposició que afirma que Xirgu “era inconscientment feminista”, comenta Ester Bartomeu: va decidir no tenir fills, va crear la seva pròpia companyia, va tenir cotxe propi i va casar-se després d’enviudar. Feia el que considerava que calia, sense que la limitessin les convencions socials. No va militar mai en cap partit polític, però les seves accions la revelen com una dona compromesa amb el teatre i també a donar suport a la República i els obrers, en general.
L’exposició consta de set plafons en què es mostren reproduccions de diversos fons, com ara el del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre i d’altres de familiars. L’únic original és el que han facilitat els seus familiars: un llibre en què Xirgu feia anotacions. Com sempre que es reivindica un personatge, apareixen novetats. Com ara quan, a Breda, la reivindicaven com a veïna de la vila perquè va estiuejar-hi alguns estius a casa dels seus cosins. En realitat, Xirgu va mantenir pocs llaços a Catalunya (Molins de Rei, Barcelona i Badalona són els tres puntals on va viure). De seguida, es va traslladar amb la companyia a Madrid i, posteriorment, a l’Amèrica Llatina. Durant l’exili, estava molt enyorada de Catalunya, però mai no hi va poder tornar. Va morir el 1969 i va ser dues dècades més tard, ja en democràcia, que es va aconseguir enterrar el fèretre al cementiri de Molins de Rei.
Margarida Xirgu va ser una actriu que, en paraules de Xavier Albertí, respon a la màxima popular: som el que hem menjat. Filla de Molins de Rei, es va traslladar amb els pares a Barcelona. El pare, que es va integrar com a obrer a les fàbriques, tenia les inquietuds “del primer socialisme”: van educar la filla amb consciència de classe, però sense que això suposés una limitació a la seva ambició. Del 1904 al 1906, la joveníssima actriu, en realitat, una adolescent, va debutar en el teatre amateur en ateneus sempre vinculats a l’obrerisme. Els ateneus eren la fórmula que es va establir per crear caixes de solidaritat entre els obrers i protegir les famílies que havien enviat el fill a la guerra o els qui havien quedat mutilats com a conseqüència de la feina. En els ateneus, es va impulsar, a més dels cors d’en Clavé, el teatre. El 1906, ja va debutar a Mar i cel de Guimerà al Teatre Romea (com recorda l’estàtua que hi ha al davant). El 1911, amb només 22 anys, ja era empresària. Per cert, es va arruïnar vàries vegades. Però això no la va frenar pas. Si es va atrevir a estrenar, contra vent i marea, Salomè d’Oscar Wilde, també va avalar un desconegut García Lorca amb Mariana Pineda. La va estrenar al Teatre Goya de Barcelona, un any abans que Lorca fos reconegut com a poeta amb Romancero gitano. Amb Xirgu d’impulsora, Lorca va estrenar la majoria del seu repertori, com ara Yerma i Doña Rosita la soltera, en què es van veure per darrera vegada.
Xirgu va estrenar molt altres autors de les generacions del 98 i del 27 (de Valle-Inclán a Xavier Albertí i Miguel de Unamuno). La guerra la va atrapar fent una gira per Amèrica. L’actriu es va plantejar tornar, però la van erigir com una veu reconeguda internacional que defensés la causa republicana: el 1937, la Generalitat la va reconèixer com a delegada del govern català a Montevideo (Pau Casals tenia el mateix càrrec a Mèxic). La biògrafa Antonina Rodrigo explica que cada setmana muntava una paella per reunir exiliats, tot i que no va deixar de ser catòlica practicant.
Era una dona de salut fràgil per la tuberculosi; sovint es diu que només tenia un pulmó i no és cert, matisa Rodrigo. La historiadora va enviar una carta a Ferran Mascarell, quan era conseller de Cultura, perquè es donés el nom de Margarida Xirgu al Teatre Nacional de Catalunya. La proposta no va triomfar, tot i que sí que consta el seu nom en la plaça de la Ciutat del Teatre, entre l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, a Montjuïc. Rodrigo no renuncia a honorar-la, com ja es produeix a Montevideo. El setembre passat, el consistori de Badalona va aprovar per unanimitat incorporar el nom de Xirgu al Teatre Principal. A hores d’ara, l’acord s’ha traslladat a la comissió de nomenclàtor perquè l’avali. L’abril vinent, serà un dels actes de clausura de l’Any Xirgu.
Daniela Bouret va entregar al TNC un disc amb 2.000 documents sobre Xirgu a l’Argentina, Xile i l’Uruguai, confiant que això esperoni la investigació sobre el coneixement de l’actriu a Catalunya.
Actriu humil
Estela Medina va ser una de les primeres alumnes de Margarida Xirgu a l’Uruguai, a l’escola municipal d’art dramàtic de Montevideo, que es va inaugurar el 1949. Dijous al vespre, Medina va interpretar Solo una actriz de teatro, en què recorda el mestratge de la Xirgu. Ho fa alternant les dues formes teatrals: una de més realista, en què interpreta la persona del teatre, que fa temps mentre no arriba la protagonista de la conferència, i la declamada, en què ensenya el mestratge del teatre de l’època de Xirgu. De la seva antiga professora, confessa, no n’extreu un mètode concret, però sí el rigor i el gran respecte per la paraula. Per Medina, Xirgu “era intuïtiva” però molt estricta amb els assajos: l’únic permís per faltar a un assaig és el de la defunció, deia sarcàsticament. Ella no se sumava als ressopó dels artistes; tornava a casa i llegia. Diu Ester Bartomeu que, segons la seva assistenta durant anys, Natalia Valenzuela, prenia xocolata mentre llegia llibres.