Què és una cançó?

Nas­cut a Man­lleu, empa­dro­nat a Can­to­nigròs, resi­dent a Bar­ce­lona, amant de Mèxic –on va viure tres anys i on acaba de fer una petita gira–, és clar que Gui­llem Roma és una per­sona inqui­eta, també un cre­a­dor incon­for­mista i inclas­si­fi­ca­ble: en el seu últim disc, un EP titu­lat La cons­tant i la vari­a­ble (U98 Music), ha cap­gi­rat mitja dot­zena de cançons ja apa­re­gu­des en els seus tres dis­cos ante­ri­ors, can­vi­ant-ne l’idi­oma o l’har­mo­nia, fusi­o­nant dues cançons en una, trans­for­mant-les fins a fer-les gai­rebé irre­co­nei­xi­bles. “Tot ple­gat és fruit d’una reflexió sobre el que és una cançó. I al final he arri­bat a la con­clusió que les cançons estan vives. El disc és també una reflexió sobre l’estil, sobre la meva música i sobre mi mateix. Què hi ha de cons­tant i què de vari­a­ble. Perquè a pesar dels can­vis, hi ha ele­ments que per­du­ren, com ara l’opti­misme que sem­pre res­pi­ren les meves cançons”, explica Roma.

Demà, Gui­llem Roma pre­sen­tarà La cons­tant i la vari­a­ble en un con­cert al Tea­tre de Bes­canó (18 h, 10 i 12 euros), on actuarà acom­pa­nyat per la seva ger­mana Marta (vio­lon­cel) i el gui­tar­rista Gui­llem Plana. En resum, “dues gui­tar­res, un vio­lon­cel i tres veus”. També sonarà en aquest con­cert “gai­rebé dra­matúrgic” el seu nou sin­gle, Des­pe­dida, que arri­barà a les pla­ta­for­mes digi­tals el 27 de desem­bre.

En aquesta mitja dot­zena de cançons en cas­tellà i català, opti­mis­tes però també melancòliques –reco­neix que per influència del bolero, l’hava­nera i altres sons lla­tins amb molta història–, Roma hi veu “un tre­ball pont” que pro­loga noves aven­tu­res.