Arts escèniques

Més públic, malgrat tot

El Temporada Alta “més estrany” tanca amb un balanç positiu, ja que supera els 53.000 espectadors, però amb menys ocupació per la situació política

Com a reptes, es marca obrir-se més als joves i garantir l’accés al teatre a la gent sense recursos

Com ja és tra­di­ci­o­nal, tot just abai­xar el teló el Tem­po­rada Alta pre­senta un balanç pro­vi­si­o­nal, que ha estat posi­tiu en aquesta 28a edició, mal­grat estar mar­cada per la situ­ació política del país. Qua­li­fi­cat d’“estrany” i fins i tot d’“insos­te­ni­ble” pel seu direc­tor, Sal­va­dor Sunyer, el Tem­po­rada Alta 2019 ha demos­trat, un any més, que manté la mus­cu­la­tura gràcies a un públic fidel i actiu, que ha res­post de manera mas­siva a la pro­gra­mació que se li ofe­ria.

Entre el 6 d’octu­bre i el 9 de desem­bre, amb 95 pro­pos­tes pre­sen­ta­des, hi han assis­tit un total de 53.086 per­so­nes (l’any pas­sat, 49.541), dada que repre­senta un 89,21% (94,4% en l’edició ante­rior). El regis­tre s’eleva a 61.605 si, als espec­ta­dors de sala, s’hi sumen els assis­tents a les acti­vi­tats com­ple­mentàries i els par­ti­ci­pants en el pro­jecte A Tempo (6.106). En defi­ni­tiva, més assistència, però menys ocu­pació. Com va deta­llar Sunyer, l’afluència en els espec­ta­cles ha estat mar­cada per la situ­ació política del país, sobre­tot durant el mes d’octu­bre, coin­ci­dint amb la publi­cació de la sentència del procés i les poste­ri­ors mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa, que han reper­cu­tit en el fes­ti­val amb una dis­mi­nució de l’ocu­pació entre els espec­ta­dors que opten per com­prar les entra­des a última hora. “Es van arri­bar a sus­pen­dre set fun­ci­ons. Algu­nes es van ajor­nar, però d’altres no. I, durant quinze dies, pràcti­ca­ment no es van ven­dre entra­des, perquè la gent no estava per com­prar-ne”, va recor­dar. A tot ple­gat, cal afe­gir-hi el fet que dues de les sales de tea­tre estan situ­a­des a tocar de l’ajun­ta­ment i els jut­jats, on es con­gre­ga­ven els mani­fes­tants aquells dies.

Una altra dada a des­ta­car és que el fes­ti­val ha pogut man­te­nir la bona salut gràcies a molts espec­ta­dors amb ganes de des­co­brir noves pro­pos­tes i als nous públics: 7.177 són com­pra­dors nous res­pecte a l’any pas­sat.

En el ter­reny artístic, Sal­va­dor Sunyer resu­mia així aquesta edició: “Us diré que hi ha hagut algun espec­ta­cle extra­or­di­nari, uns quants de bons, molts de cor­rec­tes i alguns de molt dolents. La cosa és així”, va subrat­llar. Per Sunyer, però, això és part de l’essència del fes­ti­val, perquè pre­ci­sa­ment el Tem­po­rada Alta per­met “córrer ris­cos” i veure què fun­ci­ona i què no. “És molt més difícil fer-ho en un tea­tre públic, perquè, en aquest cas, aquell espec­ta­cle l’has de tenir un mes en car­tell”, va asse­nya­lar.

El direc­tor, com sem­pre, no es va estar d’entrar al detall. En una tem­po­rada en què han des­ta­cat sobre­tot espec­ta­cles que refle­xi­o­nen sobre l’actu­a­li­tat, que par­len de les per­so­nes i la seva con­dició social o que s’ins­pi­ren en els clàssics, con­si­dera que una de les millors pro­pos­tes ha estat la por­tu­guesa Sopro, un mun­tatge de Tiago Rodri­gues que ret home­natge als apun­ta­dors de tea­tre. Kul­tur, Europa bull, O agora que demora, Retour à Reims, Ostia i Mesura per mesura són altres espec­ta­cles que el direc­tor va esmen­tar entre els més des­ta­cats que han pas­sat per aquesta edició.

A banda de l’aposta per pro­gra­mar alguns grans noms de l’escena euro­pea –en total, 27 espec­ta­cles de fora de Cata­lu­nya–, una de les línies d’inter­na­ci­o­na­lit­zació del fes­ti­val que aga­fen volada és la Set­mana de Pro­gra­ma­dors, que en aquesta novena edició ha aple­gat 105 pro­fes­si­o­nals pro­vi­nents de fins a catorze països.

Ara, la mirada ja està posada en el 2020: Tem­po­rada Alta a Ibe­roamèrica, que tindrà lloc del 5 al 16 de febrer, i entre els rep­tes que es marca hi ha obrir-se més als joves i garan­tir l’accés al tea­tre a la gent sense recur­sos.

Amb El Canal, molt més

Sal­va­dor Sunyer no va voler tan­car el balanç sense cri­ti­car, nova­ment, la situ­ació en què es troba el cen­tre d’arts escèniques El Canal de Salt: “Ha tri­gat a arren­car i fa anys que no fun­ci­ona. Si no s’hagués fet la bar­ba­ri­tat de dei­xar-lo apar­cat, en aquest moment el Tem­po­rada Alta seria també un dels cen­tres impor­tants de cre­ació escènica a escala euro­pea.” El regi­dor de Cul­tura de Girona, Car­les Ribas, va avançar que tant l’Ajun­ta­ment de Girona com el de Salt s’han com­promès a donar l’empenta defi­ni­tiva a l’equi­pa­ment, sigui amb apor­ta­ci­ons de la Gene­ra­li­tat –la Dipu­tació ja n’ha garan­tit– o sense. “Si li interessa, li obri­rem les por­tes; si no, ho tira­rem enda­vant una vegada per totes, perquè ja no hi ha més excu­ses”, va con­cloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia