Els contes i llegendes de Tano!
‘Cants als malsons’, de Tano!, és un disc de ‘hardcore’ heterodox que fa crítica social a partir de llegendes inventades
Una veu femenina, que sona a gravació de megafonia, fa la presentació: “Tano! Cants als malsons. Onze ocultismes, sabers perduts i altres petites faules d’ultramar.” I tot seguit, sense tràmits ni concessions, comença el primer cant o faula, l’apocalíptica Mala llavor, que en poc més d’un minut narra –millor crida– la història d’un camperol que descobreix que “el cultiu està viu” i que, per designis demoníacs, “la mala llavor mai no morirà, sempre el perseguirà”. Així comença Cants als malsons, el segon disc de Tano! , el duet de Sarrià de Ter format pel cantant i guitarrista Òskar Garcia, provinent dels extints Hurricäde, i el bateria Víctor Álvarez, que va ser baixista dels desapareguts Anchord, i és també bateria de Mendra i de Mourn. Cants als malsons –subtitulat Onze ocultismes...– va ser publicat fa uns mesos en vinil de 180 grams pel segell gironí Saltamarges , del qual forma part Garcia, en coedició amb altres segells independents més: Error! Music , La Agonía de Vivir i Krimskramz . El disc també es troba a les principals plataformes digitals, i es pot descarregar gratuïtament des del Bandcamp de Saltamarges.
Les 11 cançons del disc, que sumen poc més d’uns 20 minuts de música –també és el que duren els seus intensos concerts–, es van gravar en un sol dia als estudis Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols, amb Santi Garcia i Borja Pérez als controls, i Víctor Garcia va masteritzar el disc. Els germans Garcia ja van participar en el debut homònim de Tano!, publicat el 2016, quan la revista Mondo Sonoro el va triar com a segon millor disc de hardcore i punk de l’any a l’Estat espanyol. Des de llavors, els ingredients essencials de Tano! continuen sent els mateixos: una guitarra, una bateria i una veu. Curiosament, en un parell de temes del nou disc (L’ampolla del vi blau i John Travoltano) sona un harmònium d’església del segle XVIII, per la senzilla raó que el van trobar a l’estudi de gravació i li van trobar una utilitzat en el context una mica misteriós del disc. “Cants als malsons està molt inspirat en les llegendes de Catalunya, la bruixeria, etc., però en realitat les cançons expliquen històries inventades: són llegendes falses que ens serveixen per expressar el que volem i fer crítica social, a partir de símbols i metàfores”, expliquen els components de Tano!, que també demostren un humor singular a l’hora de titular les peces instrumentals amb noms de personatges que han rebatejat com si fossin de la colla: a més de John Travoltano, hi trobem Gustano Adolfo, Gigi d’Agostano, Faye Valentano i Stanoley Kubrick.
Els components de Tano!, molt vinculats a l’Atzavara de Sant Feliu de Guíxols i l’ATV de Sarrià, aclareixen que se senten “ideològicament hardcore, però molt oberts musicalment parlant”, i en el seu ventall estilístic hi ha espai també per al reggae, el jazz i altres músiques.
Després d’haver tocat aquest any per l’Estat espanyol i Portugal –amb el disc anterior van voltar per Europa–, la gira continuarà aviat amb nous concerts al País Basc, València, etc. I ja estan preparant un nou disc per al 2020: “Serà una mica diferent, com un pas més enllà, amb més pedals, més sorollets i ritmes més bojos”, amenacen. I riuen.