Còmic

Les 7 vides de Perich

El Born és el marc de l’exposició ‘Humor amb ulls de gat’, que recull la trajectòria del dibuixant, que ahir va ser recordat pel seu talent i mestratge pels seus col·legues

Ahir a El Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria, a Bar­ce­lona, eren molts els amics i fami­li­ars de Jaume Perich. Com­panys d’una feina, la d’humo­rista gràfic, que és molt solitària i que per això crea uns vin­cles com els que es van mani­fes­tar en un esmor­zar de for­qui­lla previ a la pre­sen­tació de l’expo­sició Perich 1941-1995. Humor amb ulls de gat. Asse­guts hi havia Miquel Fer­re­res, Toni Bat­llori, Tom, Fer, Ja, José Luis Martín, Mariel, Aza­gra i Romeu, en espe­rit perquè es va dis­cul­par per la seva absència. Fra­ses com ara: “Amic, mes­tre, refe­rent”; “Tenia molta mala llet, ara mol­tes de les seves coses no es publi­ca­rien.” Martín va recor­dar una de les seves sentències: “L’humo­rista hi és per llui­tar con­tra l’estu­pi­desa.” Fer va recor­dar que va ser Perich qui li va fer can­viar la sig­na­tura de JAF (José Anto­nio Fernández Fernández) per la de Fer. Ell va ser qui, després del fune­ral del seu com­pany i després de pas­sar tota una nit dibui­xant gats a Llançà, va deci­dir crear el premi d’humor Gat Perich. Al seu torn, Raquel Perich, la filla del dibui­xant, va indi­car la com­ple­xi­tat del per­so­natge: “No era fàcil viure amb un geni, cosa que ja deia la meva mare.” I també: “Era un refe­rent i m’agra­da­ria pre­gun­tar-li per la situ­ació actual, perquè estic segura que esta­ria molt trist pel que està pas­sant.” Raquel Perich, que ha estat una impul­sora del lle­gat del seu pare des de la seva mort, va dir també: “Com els gats, tenia dies en què volia par­lar molt i d’altres en què es tan­cava al seu estudi i, si hi entra­ves, et deia que tan­ques­sis la porta per fora.”

Jan, el net de Perich, que va néixer el mateix any que el seu avi va morir, va expli­car que ha cone­gut bé el seu avi, gràcies a la lec­tura del seu diari, amb alguns secrets que no va voler reve­lar.

Com a mes­tre de cerimònies va actuar Jaume Cap­de­vila, Kap, també humo­rista gràfic i comis­sari de l’expo­sició, que, ja fet el recor­re­gut per la mos­tra, va dir: “La figura para­digmàtica de Perich ser­veix de vehi­cle ideal per fer una mirada panoràmica a la nos­tra soci­e­tat a través dels ulls de l’humo­rista, visu­a­lit­zant els can­vis i els no can­vis que s’han vis­cut a Bar­ce­lona, a Cata­lu­nya i a Espa­nya”.

L’expo­sició pretén “rei­vin­di­car el dibui­xant, el pen­sa­dor, el crític i també el crític amb les ins­ti­tu­ci­ons i l’ofici” mit­jançant un recor­re­gut per 150 dels seus dibui­xos, a través dels quals des­co­breix face­tes des­co­ne­gu­des.

L’expo­sició, que és fruit de la col·labo­ració d’El Born CCM, incor­pora, a més, mate­rial inèdit, com ara guions, esbos­sos i altres ele­ments de tre­ball que il·lus­tren el seu procés cre­a­tiu; un exem­plar ori­gi­nal de la revista amb el seu pri­mer dibuix publi­cat, abans d’entrar com a redac­tor a Bru­guera, o un guió inèdit de cinema que va escriure amb Fran­cesc Bell­munt i José Luis Guar­ner.

En l’inici de l’expo­sició se situa Perich en el con­text històric de la segona mei­tat del segle XX a través de la premsa amb el con­tra­punt irònic de les seves vinye­tes sobre els matei­xos fets. Tot seguit, es poden con­tem­plar Els perichs d’abans de Perich, amb dibui­xos pro­ce­dents de l’Arxiu Històric de Bar­ce­lona d’autors com ara Pica­rol, Opisso, Min­gote, Conti, Chumy Chúmez, For­ges, Mar­tin­mo­ra­les, Oli o Romeu.

Un gran espai amb dibui­xos ori­gi­nals de Perich des­co­breix la seva mirada sobre temes com ara el fran­quisme, la democràcia, els par­tits polítics, la tele­visió, la cul­tura o els gats, una de les seves pas­si­ons, que el va por­tar a situar un gat com a alter ego per fer denúncies en la seva sèrie més famosa, Las Noti­cias del 5º Canal.

Un apar­tat està dedi­cat a la cen­sura, on es reu­nei­xen vinye­tes que van ser pro­hi­bi­des o per­se­gui­des per les auto­ri­tats del moment.

L’últim àmbit dona a conèixer el Perich més enllà de la vinyeta d’humor, aspec­tes de la seva obra dife­rents i de les seves face­tes com a teòric de l’humor, guio­nista o car­te­llista. En aquest espai es poden veure els seus lli­bres o cober­tes de dis­cos, guions i retalls de premsa amb arti­cles i tex­tos, la seva obra audi­o­vi­sual o clips ani­mats amb els seus dibui­xos extrets d’una pel·lícula del 1979, His­to­rias de humor y masa­cre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia