cultura

opinió

Poesia pertot arreu

Parcerisas va dir a Cambrils que els motius de la poesia són en qualsevol lloc i que el poeta ha de tenir les antenes ben posades per veure la presència del poema

Dins de la pro­gra­mació de l'Aula de Poe­sia de l'Antena del Conei­xe­ment de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili a Cam­brils, aquest pri­mer diven­dres de juny ens ha visi­tat el poeta, pro­fes­sor i tra­duc­tor Fran­cesc Par­ce­ri­sas.

El més remar­ca­ble de la lec­tura de Par­ce­ri­sas, home d'imatge pro­fes­so­ral, gai­rebé tímida i retreta, és veure'l com es trans­forma quan entra en la passió de dir i expli­car la poe­sia. Es pro­du­eix en el seu ros­tre una ful­gu­ració d'ulls àvids que inten­si­fi­quen les seves parau­les ence­ses que cer­quen la pre­cisió del què vol dir mit­jançant exem­ples ente­ne­dors per al públic.

Fran­cesc Par­ce­ri­sas és un poeta que s'explica. Un poeta cons­ci­ent d'allò que fa i allò que diu. I el que ens diu és que la poe­sia és per­tot arreu. Que els motius de la poe­sia són en qual­se­vol lloc i que el poeta ha de tenir les ante­nes ben posa­des per veure la presència del poema –i aquesta és una de les mol­tes com­pa­ra­ci­ons didàcti­ques que apli­carà al seu dis­curs– així, com un fotògraf «veu» la foto­gra­fia abans de fer-la. El món està ple de poe­mes, poe­mes no escrits, allò que Joan Fer­ra­ter en deia el pre­text. Allò que hi ha en potència i busca fer-se acte. En aquest procés, el que passa del pre­text al text és on es troba la passió i el goig de l'ofici de poeta. És aquí on el poeta ha de posar tota la seva ciència, dis­po­sar de tots els seus recur­sos, cons­ci­ents i incons­ci­ents, de tota la seva capa­ci­tat per fer d'una lla­vor un fruit –una altra com­pa­ració sovint uti­lit­zada. I aquest desen­tra­nyat, aquest pas de la potència a l'acte, del no ser al ser, és per Par­ce­ri­sas el més interes­sant, el més diver­tit de fer poe­mes. El lloc del plaer. «Si sofreixo, el deixo», ens diu el poeta. I tanta força es con­cen­tra en aquest procés que ens arriba a afir­mar que escriure el poema ja no és tan impor­tant.

El poema és com un esce­nari que pren vida en si mateix i dóna vida a allò ama­gat que hi havia en la idea de fer un poema. Aquest procés que anem dient, Par­ce­ri­sas el vehi­cula mit­jançant la imatge. La imatge forma part impor­tant de l'estruc­tura del poema, de la seva bas­tida.

Par­ce­ri­sas ens con­fessa que ell pensa en imat­ges. Si la imatge fun­ci­ona, l'oient entrarà en la funció que el poeta ha pre­pa­rat per veure més enllà de les apa­ren­ces. Aquest aspecte de la seva poe­sia ens el fa veure mit­jançant la lec­tura d'un poema de Sea­mus Hea­ney, el premi Nobel irlandès, del qual ell mateix n'és tra­duc­tor al català.

Fran­cesc Par­ce­ri­sas és un poeta que té cura del seu públic. Quan uti­litza les imat­ges no les busca en l'arxiu de l'ali­e­nació per­so­nal sinó en allò que s'ano­mena cul­tu­re­mes, eixes experiències cul­tu­rals que ens unei­xen en una com­prensió comuna. D'aquí ve que faci ús de la mito­lo­gia grega o bíblica. I el res­pecte al públic també es trans­met a través del mateix acte de la lec­tura. Par­ce­ri­sas fa una lec­tura pau­sada, rítmica, prosòdica, modu­lant la veu amb la música adi­ent al to del poema. Quan pensa que els seus poe­mes són un xic greus, en busca un altre que com­pensi la den­si­tat amb la lleu­ge­resa. Tot dins d'una mesura, perquè l'excés és com la sal en un cui­nat, que el fa inco­mes­ti­ble.

La gent del públic li pre­gunta: «Per què escriu?» I Par­ce­ri­sas res­pon: «Doncs perquè m'ho passo bé.»

I se li nota. Aca­bada la lec­tura, ja en el temps dels com­pli­ments soci­als, anem veient que Fran­cesc Par­ce­ri­sas entra en la seva dis­creció, el seu silenci. Els ulls van per­dent el foc que els il·lumi­nava. És hora d'anar-se apa­gant, entrant en el món on la poe­sia no és més que una fos­cor a l'espera de la llum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia