Art

El KBr ja és aquí

La Fundació Mapfre obre el seu nou centre de fotografia de Barcelona, a la Vila Olímpica, amb dues exposicions dels grans mestres Bill Brandt i Paul Strand

Obrir un nou equipament cultural en el context actual de pandèmia pot semblar una aventura de bojos. Tot són factors adversos. Però n’hi ha un que els desafia: que la cultura no s’atura mai. I a això s’ha aferrat la Fundació Mapfre per posar en marxa el centre de fotografia KBr de Barcelona, tal com tenia previst. La crisi de la Covid-19 només en va posposar uns mesos l’estrena, i aquest breu temps d’espera es va acabar divendres. Sense inauguració però amb trobades personalitzades amb agents del sector, el KBr ja és un més de la família de promotors de cultura de la capital catalana.

Aquesta proposta substitueix el projecte que la Mapfre tenia a la modernista Casa Garriga Nogués, tancada a les visites des que es va declarar l’estat d’alarma i amb la incògnita de quin ús tindrà en el futur. S’ha desplaçat del centre a la Vila Olímpica, a l’edifici Vela, situat a la falda de la torre Mapfre. Però el gir no ha estat només físic. També ho és de concepte d’equipament: ara, estarà íntegrament dedicat a la fotografia (la pintura era l’altra línia expositiva que tenia la Casa Garriga Nogués).

El manifest del que vol ser el KBr és la doble exposició inaugural. Dues mostres de dos gegants de la fotografia: Bill Brandt i Paul Strand. A la sala gran, llueix el primer; a la petita, el segon. La petita ho és de dimensions, però no d’ambició. Es podran visitar fins al 24 de gener.

Amb Brandt, la Mapfre ha assolit un repte que, en aquests temps tan crítics, sembla impossible: préstecs d’obres internacionals. Però és que només així podia donar una visió integral d’aquest autor que va fixar les bases de la fotografia moderna junt amb Brassaï i Henri Cartier-Bresson. La mostra ressegueix les seves cinc dècades de trajectòria i tots els temes que va tocar (reportatge social, retrat, nu i paisatge) i posa el focus en el misteri que impregna tant la seva vida com la seva obra.

Fals anglès

Nascut el 1904 a Hamburg, Brandt va desplegar pràcticament tota la seva activitat a Londres, on va arribar el 1934. Quan van ascendir els nazis al poder, va renunciar a les seves arrels alemanyes tot fent-se passar per un ciutadà britànic més. Durant la guerra, va crear algunes de les seves imatges més icòniques: les dels londinencs que dormien en estacions de metro reconvertides en refugis improvisats. I les de la ciutat que, per esquivar els bombardejos, s’apagava de nit i només rebia la fràgil llum de la lluna.

“Ningú no havia fotografiat mai aquell Londres”, precisa Ramón Esparza, el comissari de l’exposició, que ha atès la vinculació del fotògraf amb Espanya i amb Catalunya. Hi va viatjar el 1932, després d’haver tancat l’estada a París (es va formar com a ajudant de Man Ray, de qui va absorbir la mirada surrealista). Va passar les vacances a Mallorca i va fer unes visites ràpides a Madrid i a Barcelona. A la capital catalana, es va casar amb la seva companya, Eva Boros. I al cementiri de Montjuïc va fotografiar el panteó de l’industrial i polític Nicolau Juncosa. Anys després, aquest fotògraf amb ull de poeta que ho confiava tot a l’instint (i a la sort, reconeixia) faria magnífics retrats de Pau Casals (tocant), de Miró (a la plataforma del molí que bombejava aigua per a la seva casa de Mallorca) i a Tàpies (per a la seva sèrie de retrats d’ulls).

Paul Strand pertany a una altra generació (va néixer el 1890), a un altre context cultural (era de Nova York) i va viatjar molt més que Brandt, però tampoc va separar mai fons i forma. La Fundació Mapfre és la institució privada que posseeix la millor col·lecció d’obres seves fora dels Estats Units. I amb aquesta el comissari Juan Naranjo n’ha teixit el discurs expositiu. A la sala petita del KBr, els fons propis de l’empresa d’assegurances s’alternaran amb dues altres tipologies d’exposicions sensibles amb l’escena catalana: d’arxius fotogràfics (l’any vinent, es durà a terme la primera col·laboració amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona) i d’escoles de fotografia.

El centre KBr (ha manllevat el nom a la fórmula química del bromur de potassi, que s’utilitza en el revelat de la fotografia) ja és aquí. No tot són males notícies en aquest annus horribilis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia