Cinema

Fantasies futuristes i clàssiques

Brandon Cronenberg brilla a Sitges amb ‘Possessor’, i ‘Comrade Drakulic’ porta vampirs a l’Hongria comunista

La secció oficial reflecteix la gran varietat i la riquesa geogràfica del gènere fantàstic

L’ADN no garan­teix la trans­missió del talent cine­ma­togràfic, però tam­poc és necessària­ment una bar­rera. Fill de David Cro­nen­berg, refe­rent del cinema fantàstic amb títols com La mosca, El almu­erzo des­nudo, eXis­tenZ o Spi­der, Bran­don Cro­nen­berg ja havia bri­llat en el gènere amb Anti­vi­ral, premi al direc­tor reve­lació a Sit­ges el 2012, i ahir va pre­sen­tar can­di­da­tura a la secció com­pe­ti­tiva del fes­ti­val amb Pos­ses­sor uncut.

D’estètica moderna i enllu­er­na­dora, la pel·lícula recorre a la ciència-ficció per replan­te­jar de manera ori­gi­nal el tema clàssic de les con­seqüències de l’abús de la ciència. La trama gira al vol­tant d’una orga­nit­zació secreta que uti­litza tec­no­lo­gia d’implants cere­brals per ocu­par els cos­sos d’altres per­so­nes i fer-los come­tre assas­si­nats, però el sis­tema comença a fallar. L’acu­rat dis­seny de pro­ducció futu­rista, la posada en escena i aquesta història d’iden­ti­tats evo­quen el clàssic Blade run­ner i situen el film com un dels favo­rits al pal­marès, almenys pel que s’ha vist els cinc pri­mers dies de fes­ti­val.

La pel·lícula es va pre­sen­tar en una edició que navega a una bona velo­ci­tat de cre­uer i que ahir va man­te­nir una alta afluència de públic, dins els límits esta­blerts per les mesu­res de segu­re­tat per la Covid-19. Hi ha hagut, però, pas­sat el cap de set­mana, una sig­ni­fi­ca­tiva bai­xada de con­vi­dats. El pro­ta­go­nisme va recaure ahir en l’actor extre­meny Manuel de Blas, un dels actors de referència del cinema fantàstic esta­tal des dels sei­xanta.

Gai­rebé totes les vari­ants del gènere fantàstic s’han vist reflec­ti­des en les pel·lícules dels dos dar­rers dies: el cinema de vam­pirs amb Com­rade Draku­lic, el ter­ror en una casa aïllada a Relic, la sang i fetge amb ado­les­cents a Becky, i fins i tot, ja fa uns dies, el cinema de zom­bis amb Penin­sula. Aquests títols pro­ve­nen de qua­tre con­ti­nents (Oce­a­nia, Àsia, Europa i Amèrica) i reflec­tei­xen també la riquesa geogràfica del fantàstic.

Com­rade Draku­lic, de l’hon­garès Márk Bodzsár, recu­pera el vam­pi­risme en un con­text ori­gi­nal: en plena guerra freda, dos espies de l’Hon­gria comu­nista inves­ti­guen un antic heroi de guerra sos­pitós de ser un vam­pir. El film des­taca per les bri­llants inter­pre­ta­ci­ons i una posada en escena clàssica, amb tocs de comèdia, però sense caure en la paròdia que sem­bla insi­nuar el títol.

‘Killer’ de 13 anys

La nord-ame­ri­cana Becky diri­gida per Cary Mur­nion i Jonat­han Milott, enfronta l’ado­les­cent de 13 anys que li dona títol amb qua­tre con­vic­tes fugi­tius, en una cinta que no defuig l’humor ni esce­nes gore com la mort d’un dels con­vic­tes tri­tu­rat per una llanxa motora (escena ova­ci­o­nada pels fans de Sit­ges). Relic (Reli­quia), diri­gida per l’aus­tra­li­a­no­ja­po­nesa Nata­lie Erika James i pro­ta­go­nit­zada per Emily Mor­ti­mer, reu­neix tres gene­ra­ci­ons de dones (àvia, filla i neta) en un vell casa­lot i els enfronta amb els fan­tas­mes de la soli­tud, la demència senil i amb fenòmens inqui­e­tants, en un film que no es decanta ni cap a allò sobre­na­tu­ral ni cap al drama fami­liar rea­lista.

La com­pe­tició ha aco­llit també Penin­sula, seqüela del feno­men coreà Tren a Busan, diri­gits tots dos per Yeon Sang-ho. L’acció desen­fre­nada pre­do­mina en aquesta trama de llui­tes con­tra zom­bis i entre humans que volen endur-se 20 mili­ons de dòlars de la zona infec­tada, en un dels títols més aplau­dits d’aquesta edició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.