Arts escèniques

Crítica

teatre

La mentida i la realitat són una

Fa poc més d’una set­mana, Àlex Rigola va dur a Tem­po­rada Alta un mun­tatge de La gavina posant en escena una hibri­dació incerta entre la per­so­na­li­tat dels actors i els per­so­nat­ges. Un joc entre la veri­tat i la men­tida amb el qual el tea­tre diu coses ver­ta­de­res i al qual no és aliè Elda & Daniel , que va estre­nar-se el pas­sat cap de set­mana a Celrà dins de la pro­gra­mació del mateix fes­ti­val. En prin­cipi, la sepa­ració entre els uns i els altres sem­bla més clara en aquesta obra del dra­ma­turg gironí Llàtzer Gar­cia, que invoca un frag­ment de la cèlebre postil·la que August Strind­berg va escriure per a Un somni: “La men­tida i la rea­li­tat són una. Tot pot esde­ve­nir. Tot és somni i veri­tat.” Una idea sem­pre pre­sent en Ing­mar Berg­man, qui a la vegada invoco pen­sant en les cri­sis de pare­lla que va abor­dar sota la influència cons­tant de Strind­berg.

El cas és que Merit­xell Yanes i David Pla­nas (inter­pre­tant-se ells matei­xos i, per tant, entrant d’alguna manera en el joc de l’auto­ficció) reben els espec­ta­dors al Tea­tre Ate­neu de Celrà i expli­quen que l’obra estava pen­sada per fer-se a Can Pagans, en un pis del mateix edi­fici on ells viuen i al mateix lloc de repre­sen­tació de Ven­tura. Hi afe­gei­xen que la Covid-19 ho ha impe­dit, però que volen man­te­nir-se fidels a un tea­tre de pro­xi­mi­tat cre­ant-ne a l’ambi­ent en un local que va ser un ate­neu de tre­ba­lla­dors finançat a pri­mers del segle XX per l’amo de la fàbrica de pro­duc­tes químics Pagans. Gene­rant un cert dubte sobre si podrien ser records inven­tats, en David parla de les obres que va veure en aquest tea­tre i la Meri que hi va fer d’arcàngel Sant Miquel al seu debut a Els Pas­to­rets. Fins que, de cop, es con­ver­tei­xen en l’Elda i en Daniel i pot sen­tir-se una fra­gi­li­tat en la relació mal­grat que vul­gui ama­gar-se amb els ges­tos i els actes de la quo­ti­di­a­ni­tat: com si tot pogués tren­car-se d’un moment a l’altre.

L’Elda, de fet, ha arri­bat tard i sem­bla tensa. I l’esquerda esclata amb l’ombra de la infi­de­li­tat que, pot­ser, no va con­su­mar-se. El preàmbul de la con­fessió ines­pe­rada d’una doble vida, no sé sap fins a quin punt inven­tada. No hi ha fron­tera entre la veri­tat i la men­tida. Cap cer­tesa: què fer amb tot ple­gat? Amb uns intèrprets entre­gats a la bata­lla, mesu­rant les seves for­ces i des­ple­gant els seus recur­sos, Llàtzer Gar­cia dosi­fica amb pols dramàtic les reve­la­ci­ons i les reac­ci­ons, els crits i els silen­cis, la per­ple­xi­tat i l’estu­por. Al final, com si fos l’endemà d’una nit con­vulsa, supo­sa­da­ment retro­bem els actors exte­nu­ats, com si la repre­sen­tació els hagués dei­xat una empremta: coses per pen­sar. Com als espec­ta­dors.

Elda & Daniel
Autor i director: Llàtzer Garcia Intèrprets: David Planas i Meritxell Yanes
Teatre Ateneu de Celrà, diumenge 25 d’octubre. Temporada Alta. Més funcions del 5 al 8 de novembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.