Les mans

Guy Cassiers ha tornat al Temporada Alta. La pandèmia ha impedit que els dos potents monòlegs femenins es representessin en directe. Però ho ha replicat el programa A distància del festival. La capacitat de condensar les tragèdies gregues en una sola veu i de destil·lar-hi una ressonància que impacti en l’actualitat (sobretot en el cas d’Antígona) permet una connexió absoluta.

Cassiers és un habitual al Temporada Alta. Només cal recordar pecs com La néta del sr. Linh (una producció amb Lluís Homar d’intèrpret), El cor de les tenebres, Orlando o Les benignes. La posada en escena és pulcra, a base d’estructures de ferro i vidre, petites urnes que amaguen (com si fossin caixes de Pandora) les veritats i les perversitats del món. L’Antígona que imagina Cassiers és una estudiant de dret de pares immigrants resident al barri de Molenbeek. El germà mort (que voldrà enterrar per honrar el seu cos, coincidint amb la tragèdiA grega) és la d’un germà que després de ser soldat d’ISIS ha tornat a Bèlgica, on s’ha immolat en un atemptat. El càstig de no enterrar-lo, de no honrar-lo, és decisió de la justícia. La por a convertir en heroi un terrorista fa embogir la germana, que només hi veu el seu germà mort. El seu món es va tancant. La noia que es deixava persuadir pels vols dels ànecs que trigaven a emigrar a terres càlides es va tancant, fins a enclotar-se en una mena de peixera de sal. Es passa de les descripcions orals poètiques precioses a les imatges impactants doloroses. L’actriu Ikram Aoulad, enigmàtica amb unes mans que la protegeixen dels mals, encarcara el moviment.

I Tirèsias? Katlijne Damen és un ésser ambigu que representa la còpula de les serps amb els braços. El seu cataclisme es produeix pels capricis de Zeus i Hera. Guanya una capacitat d’endevinar gairebé estèril. S’ha de conformar a conciliar-se amb els seus records, els seus amors de noia i de marit. Estrany ésser que s’ofega amb les plomes del nòrdic. Volàtil i contundent, alhora. Màgic com la presència del quartet de corda en holograma que repeteix partitures en les dues peces, com encapsulats pel destí.