Obra d’art a la pedra
Descobreixen al jaciment de les coves del Fem d’Ulldemolins una placa de pedra “excepcional” amb gravats d’animals d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys
Al jaciment de les coves del Fem, situat a Ulldemolins (Priorat), ja fa anys que hi excaven, i era d’esperar trobar-hi elements que definissin l’estratigrafia fins ara documentada: la del neolític antic i el final del paleolític (mesolític). La sorpresa, qualificada d’“inesperada” i “excepcional” pels experts, ha sorgit arran de la campanya duta a terme l’estiu passat per un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC, i en forma de placa de pedra amb gravats de diverses espècies animals, que tindria una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys, per la qual cosa depassa la cronologia de les restes arqueològiques localitzades fins ara en aquest jaciment.
Una descoberta, fortuïta i afavorida pels aiguats de la tardor del 2019, que ahir es va presentar al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) després d’haver-la estudiat preliminarment i haver concretat la nova “magnitud” que adquireix el jaciment, ja que això amplia de manera considerable la seva cronologia fins a finals del paleolític superior, un període molt poc representat en el conjunt dels jaciments catalans. I no només això, com va destacar el conservador de les col·leccions de prehistòria del MAC, Antoni Palomo: “El més inesperat ha estat que aparegui un element d’art figuratiu d’aquesta antiguitat.”
Segons els investigadors, aquesta troballa és excepcional perquè suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquesta mena de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva per a la recerca en aquest jaciment, ja que n’amplia la cronologia de manera molt considerable i permetrà saber més dels nostres avantpassats durant la transició de les últimes comunitats caçadores recol·lectores cap a l’agricultura i la ramaderia.
Primers estudis
Concretament, per fer la peça es va emprar un còdol rierenc de llicorella de forma ovalada i amb dues cares planes i paral·leles, que mesura 18 centímetres de llargada per 12 d’amplada. L’estudi preliminar determina que, com a mínim, apareixen sis figures d’animals, entre les quals hi ha representats dos cérvols –un mascle i una femella–, dues figures que podrien ser un càprid o un bòvid i dues figures indeterminades. També hi apareixen un gran nombre de línies gravades, ara per ara de difícil interpretació. Des de la perspectiva de la tècnica d’elaboració, l’equip de recerca destaca la precisió del fi gravat, fet amb un estri de sílex molt agut. En alguns casos, s’hi mostren detalls anatòmics com els ulls, les orelles, els musells i les banyes. Hi destaquen les grans banyes d’un cérvol mascle adult, representades amb set puntes.
Els habitants de les coves del Fem usaven sovint còdols i plaquetes d’esquist per elaborar estris de tota mena. Per aquest motiu, es revisen totes les pedres d’aquest tipus que hi apareixen. No és gens freqüent, més aviat és una raresa, que aquestes plaquetes presentin gravats. És per això que trobar la plaqueta gravada ha estat una sorpresa majúscula per als investigadors.
Alt valor simbòlic
A més del seu valor artístic, com expliquen, la peça és especialment valuosa pel que representa: parla del món ideològic dels grups caçadors recol·lectors, en què els gravats són representacions simbòliques elaborades amb una finalitat que es desconeix per ara. La seva presència a les coves del Fem permet als investigadors posar-la en relació amb un sistema simbòlic compartit amb altres jaciments de cronologies similars de la península Ibèrica. Pel que fa a Catalunya, els objectes d’art paleolític estan molt poc representats i només comptats jaciments han ofert peces d’aquest tipus, concentrats en un territori relativament petit, a cavall entre el Priorat i la Conca de Barberà.
Aquells qui ho vulguin poden veure la plaqueta en el marc de l’exposició Art primer. Artistes de la prehistòria, que finalitzarà el gener del 2021. Ofereix un viatge de més de 50.000 anys a la descoberta del pensament creatiu per part de les societats prehistòriques i aborda el tema dels orígens de l’art a la prehistòria, tot dedicant especial atenció a les manifestacions de l’anomenat “art rupestre llevantí”, conservades als territoris de la façana mediterrània de la península Ibèrica i, en especial, a Catalunya.