Llibres

Quina nit, la setantena

Òmnium Cultural celebra la 70a Nit de Santa Llúcia premiant Víctor García Tur amb el Sant Jordi de novel·la i Miquel Desclot amb el Carles Riba de poesia

Víctor García Tur reflexiona sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat
Miquel Desclot, a més de poeta, també és autor d’infantil i juvenil i traductor de poesia

Si la Nit de Santa Llúcia fos humana, els 70 anys que va fer ahir no seria una edat gaire longeva tenint en compte la mitjana actual d’esperança de vida. Sí que seria una edat prou venerable el 1951, quan l’editor Josep M. Cruzet, fundador de la Llibreria Catalònia i de les editorials Selecta i Aedos, la va posar en marxa, en la clandestinitat. Han passat 70 anys i ja no cal celebrar la festa –que s’ha fet gran en tots els sentits– de manera clandestina, però la situació no és tan bona com ho podria ser, en sentit polític, social i cultural. Un any més, i ja en són quatre, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat organitzadora, no va poder ser a l’acte de lliurament dels premis perquè és a la presó de manera inequívocament injusta.

Tot i aquestes circumstàncies adverses, la festa de les lletres catalanes es va celebrar i amb energies i plantejaments renovats, un cop més plantant cara a qui i al que faci falta. Les reivindicacions com a poble amb una cultura i uns interessos polítics sempre han estat presents a la Nit de Santa Llúcia, els últims anys de manera més indignada, però la reivindicació cultural més clara són els premis que s’atorguen, en especial cinc.

El 61è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i que publicarà Enciclopèdia Catalana el febrer que ve, va ser per a Víctor García Tur (Barcelona, 1981), per l’obra L’aigua que vols. L’autor hi reflexiona sobre la família, la memòria, la mort, la llengua i la identitat en una història ambientada al Quebec dels anys del referèndum per la independència, on s’enfronten dues cultures i dues llengües. “És una festa en família, una novel·la sobre allò que no es pot dir, perquè no ens atrevim”, va explicar García Tur, que va demanar un gran aplaudiment perquè “l’aforament és limitat i no hi som totes”, en referència a l’absència de Cuixart.

El 62è premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros i que publicarà Proa el febrer que ve, va ser per a Miquel Desclot (Barcelona, 1952), per l’obra Despertar-me quan no dormo. És un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística formen un univers de densitat moral i d’excel·lència formal. Després de recollir el premi, Desclot va parlar d’un “panorama víric, en què hi ha un virus que ens tanca a la presó perquè no ens pot afusellar”, i va recordar els morts per la Covid-19 i els presos i exiliats.

El 23è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, dotat amb 6.000 euros i que publicarà Proa al febrer, va ser per a Anna Gas (Barcelona, 1996), per l’obra El pèndol. De manera subtil o físicament lacerant, els personatges d’aquests contes estan submergits en invasions violentes i en dinàmiques de poder inadvertides, i temptegen uns límits que desdibuixen i traspassen. Gas es va mostrar molt contenta de guanyar el premi que porta el nom de Rodoreda, “una autora que admiro molt i que sento molt endins”.

Els obrers de la base

El 58è premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, dotat amb 6.000 euros i que publicarà La Galera el març vinent, va ser per a Tina Vallès (Barcelona, 1976), per l’obra Els pòstits del senyor Nohisoc. La Clàudia torna de l’escola i veu com arriba un veí nou a l’escala. Li encanten les novetats, és una nena molt curiosa, així que se li ha girat feina. Qui és? Deu ser simpàtic? Li agraden els dolços? A què es dedica? Per què ha vingut al poble? Com és que viu sol? També amb humor, però més àcid, Vallès es va referir en el seu parlament als “autònoms del món de la cultura, que som els obrers de la base de la piràmide”.

El 47è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros i que publicarà La Galera el març vinent, va ser per a Rubèn Montañá i Ros (Badalona, 1983), per l’obra Les esferes del temps. És un homenatge a la ciència-ficció del segle XIX i l’imaginari de la literatura gòtica ambientat en la Barcelona vuitcentista. Una novel·la històrica d’aventures, amb cuirassa steampunk i esperit de fantasia urbana, en què els fets paranormals, l’esoterisme, l’arqueologia, la ciència i la llegenda conviuen amb l’alterat clima social d’una ciutat que està a punt de convertir-se, literalment, en el centre de l’univers.

Durant l’acte també es van lliurar dos premis més, dotats amb 3.000 euros cadascun, que ja se sabien feia dies, el de comunicació Muriel Casals (per al col·lectiu On Són les Dones?) i el 34è premi internacional Joan Baptista Cendrós (per als editors nord-americans independents Jill Schoolman i Chad W. Post).

Sortint de l’acte ahir al vespre, més d’un assistent es preguntava si podria arribar a casa sense ser multat. Tot i que la pregunta més important era: l’any vinent ja hi podrà ser Jordi Cuixart?

Premi Muriel Casals i canvis

Òmnium Cultural ha decidit una sèrie de canvis, ja visibles aquest any, pel que fa a l’organització de la Nit de Santa Llúcia. A partir d’ara deixa de ser itinerant, després d’haver tingut lloc en fins a 25 localitats. Se celebrarà al Teatre Nacional de Catalunya amb un acte que vol oferir més “espectacle cultural”, més interacció entre els participants i acostar-se als joves.

Un dels premis que ja es va saber fa uns dies, però que es va lliurar ahir, és el Muriel Casals de Comunicació, que va ser per al col·lectiu On Són les Dones? per la seva tasca a l’hora de reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat i denunciar l’anormalitat que suposa la seva absència en la política, la cultura, el món acadèmic i, sobretot, els mitjans de comunicació. “Se les guardona per haver aconseguit que ja no puguem mirar els mitjans sense fer aquesta lectura sobre la sobrepresentació de dones opinadores”, destaca el jurat, format per Odei A.-Etxearte, Sara Gonzàlez, Àlex Gutiérrez, Núria Iceta, Albert Sàez, Sebastià Serrano i Marina Llansana.

És el quart any que aquest premi porta el nom de Muriel Casals, en reconeixement a l’expresidenta d’Òmnium Cultural. Està dotat amb 3.000 euros, gràcies a la donació que va fer la filla de Muriel Casals dels diners de la indemnització quan Casals va morir després de ser atropellada per una bicicleta.

Crònica

Defensar els mots

Lluís Llort

Santa Llúcia de Siracusa, màrtir cristiana, la de “Que santa Llúcia et conservi la vista”, ahir va comprovar calendaris i la graduació de les ulleres. La seva festivitat és el 13 de desembre però, en caure en diumenge, els organitzadors d’Òmnium Cultural van decidir traslladar la data a dimarts 15. El canvi segur que va facilitar l’assistència –tot i això, complicada per les mesures sanitàries– de personalitats del món de la política i la cultura, entre elles Quim Torra, Pere Aragonès, Roger Torrent, Àngels Ponsa, Ada Colau i Artur Mas, al Teatre Nacional de Catalunya. El TNC és on, a partir d’aquest any i sense més itineràncies, tindrà lloc l’acte de lliurament dels premis literaris d’Òmnium Cultural. Un acte en què s’ha volgut reforçar la part d’espectacle per celebrar els 70 anys de la festa de les lletres catalanes.

Com passa des de fa quatre anys, un dels moments àlgids va ser el missatge de Jordi Cuixart, president de l’entitat empresonat a Lledoners. “Però no us penseu que estic trist. He après que allò més important d’aquesta vida és no perdre l’esperança. I si no, que ho preguntin als nostres fundadors fa 60 anys. Perquè aleshores, igual que avui, defensar els mots era defensar la cultura, els drets humans i les llibertats nacionals”, va afirmar Cuixart en una gravació, que va acabar amb un “Visca la cultura i visca els Països Catalans”. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, es va adreçar a Cuixart per dir-li: “El teu empresonament és la derrota de l’Estat, que caurà com una llosa als que la permeten o la instiguen. Seguirem amb l’esperança d’una victòria que serà compartida o no serà.”

Va ser un espectacle molt televisiu, dirigit per Oriol Vila i Raquel León, que va respectar la voluntat dels organitzadors de ”rejovenir els continguts per incorporar els joves en l’ús i en la promoció de la llengua catalana”. El conductor de la nit va ser el jove youtuber, instagramer i tiktoker gironí Long Li Xue, que va mostrar la seva faceta de monologuista i humorista punyent.

La poesia la van posar Juana Dolores Romero i el grup multidisciplinari Curos, que va versionar el poema El gessamí i la rosa, de Josep Carner. A més de les intervencions dels guardonats, el nom dels quals es va mantenir secret fins al moment del lliurament, també es van emetre alguns gags prèviament enregistrats en què van participar l’escriptor Màrius Serra i alguns actors coneguts pels fans dels programes d’humor de TV3. Entre tots els protagonistes de l’acte només un va expressar el seu desig de no tornar a parlar en aquesta gran festa literària: Marcel Mauri, que va reclamar que torni aviat Jordi Cuixart a oficiar com amfitrió de la Nit de Santa Llúcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.