Emili Gandia, l'arqueòleg menys explorat
Professionals i familiars impulsen una associació memorial per aplegar i difondre la seva obra
«Puig i Cadafalch llueix tant que ha eclipsat Gandia.» Amb aquesta sentència tan gràfica descriu el cas un dels impulsors de l'Associació Memorial Emili Gandia, l'arqueòleg Pere Izquierdo, exdirector del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'objectiu d'aquesta associació, un dels impulsors principals de la qual és Mario Gandia, nét de l'arqueòleg, és reivindicar una figura i una obra que, en la seva major part, resta inèdita. «Gandia no va publicar gaire perquè ja ho feia Puig i Cadafalch», rebla Izquierdo, que destaca la gran importància d'aquest pioner no només en el camp de l'arqueologia sinó també en el de la museologia, ja que va ser el primer conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona i, entre altres coses, és l'organitzador de la campanya d'arrencada i trasllat a Barcelona de les joies de la pintura romànica del Pirineu.
Conserge i conservador
La història d'Emili Gandia és la d'un autodidacte que va fer d'arqueòleg i de conservador de museu de manera accidental i que va acabar aportant a aquestes disciplines unes pautes de modernitat que han perdurat durant molts anys a casa nostra. Nascut a Xàtiva el 1866, va arribar a Barcelona per fer el servei militar, on va ser destinat a fer d'ordenança a casa del marquès d'Alella, qui acabaria sent el seu gran promotor. Així, un cop acabat el servei, el propi marquès el va recomanar per entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona, on va realitzar diverses tasques subalternes fins que va ser nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella (actual seu del Parlament). La casualitat va voler que, el 1903, en aquest indret s'hi establís el Museu d'Art i Arqueologia, i que per a la tasca de conservador s'escollís la persona que hi havia més a mà: el conserge. Aquest fet va propulsar la carrera d'un home curiós i intuïtiu que va acabar sent conservador general dels museus de Barcelona i, entre altres coses, director de les excavacions d'Empúries entre el 1908 i el 1937, gairebé fins a la seva mort, el 1939. «Va crear pel seu compte el mètode estratigràfic en l'excavació arqueològica, un sistema que a Europa es posava en pràctica des de les universitats, cosa que ell desconeixia», explica Izquierdo, que destaca el gran valor històric i científic de les seves llibretes de campanya.
Un dels objectius de l'associació memorial creada és promoure la recerca i la difusió de les obres de Gandia, potenciant-ne l'estudi i posant remei a l'actual dispersió del fons, dividit entre la família, la pròpia associació, el Museu d'Empúries i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).
Web i voluntariat
L'eix central de l'Associació Memorial Emili Gandia és la web posada en marxa fa unes setmanes (www.emiligandia.com), que ha de servir de base de dades principal per a l'estudi, la consulta i la difusió de l'obra de l'arqueòleg. Actualment, aquest espai conté una completa informació biogràfica sobre Gandia, però l'objectiu és poder anar-hi afegint documentació i estudis que es vagin fent en el futur, per tal de centralitzar tota la difusió des d'aquest espai virtual a la xarxa. La web també incorpora imatges antigues, mapes arqueològics i il·lustracions dels quaderns de Gandia, i té la intenció d'anar-hi afegint material. En aquest sentit, a la web de l'associació també hi ha un espai obert per a voluntaris que vulguin oferir-se a fer la transcripció dels manuscrits de l'arxiu Gandia, per tal de poder-hi fer cerques i editar-los, i també a escanejar els documents; a banda, naturalment, de poder fer-se soci d'aquesta entitat arqueològica.
k
Fòrum Auriga
La recerca arqueològica clàssica és un dels temes que es tracten des d'ahir al castell de Sant Ferran de Figueres, en el marc del V Fòrum Auriga, organitzat per la revista Auriga, la principal publicació científica sobre els diferents camps de recerca a l'entorn del món clàssic a Catalunya. Arqueologia, història, filologia o filosofia són les matèries que s'hauran debatut i posat en comú durant aquest cap de setmana en el fòrum, que també ha inclòs un homenatge a Maria Àngels Anglada, en col·laboració amb la Càtedra Maria Àngels Anglada de la UdG, amb actes destacats com ara una taula rodona i la presentació i visita de l'itinerari literari figuerenc sobre l'autora. El programa del fòrum estava previst que s'acabés avui amb una visita guiada a la Ciutadella de Roses. La revista Auriga organitza anualment una trobada relacionada amb el llegat grecoromà a Catalunya.
k