el contrapunt
Cerimònia lluïda i sòbria
La inauguració del Memorimage, dimecres a la nit, va ser lluïda i sòbria. Hi va ajudar, és clar, la projecció de la pel·lícula El juez y el general, considerada una de les perles del certamen per l'organització. I, certament, no va defraudar. El documental parla de la repressió de la dictadura xilena, episodi que tota persona mínimament documentada coneix, però té la gràcia de posar el focus en la persona del jutge Juan Guzmán, que va passar de la incredulitat a la defensa dels drets humans en la seva investigació dels crims de Pinochet. Una personalitat fascinant. La de Guzmán, no pas la de Pinochet, és clar. Per això, el film perd una mica de pistonada quan el jutge no apareix a la imatge i arriba al súmmum quan ho fa. Patricio Lanfranco, codirector del documental, va encantar el públic, amb qui va mantenir un animat col·loqui. El film, doncs, va ser el més destacat de l'acte inaugural, juntament amb la presència d'algunes autoritats, com ara el secretari general del Departament de Cultura, Eduard Voltes, que va anunciar la futura creació a Catalunya d'una xarxa concertada de pantalles on es puguin projectar bones pel·lícules europees en versió original. Que bé! També hi era present el nou president del Conca, Francesc Guardans, que no va dir res, i, és clar, l'alcalde Pérez, que en un discurs llarguet no va anunciar res de nou però sí que es va dedicar a explicar els arguments de les quinze pel·lícules del festival. Ens hauríem pogut estalviar els programes.