Reacció internacional
El festival de tardor concentra, en pocs dies, els joves directors Ostermeier, Rau, Blanco i Murgia, que signen dramatúrgies punyents connectades amb l'avui
El Festival Temporada Alta es caracteritza, de fa anys, per tenir un repartiment de directors estel·lar. Enguany hi ha directors consolidats com Krystian Lupa, Alain Platel i, sobretot, Peter Brook. Són referències obligades en la dramatúrgia contemporània. Ara, però, el Temporada Alta també aposta per dramaturgs i directors que, tot i la seva joventut, ja tenen una trajectòria contundent. És el cas de Thomas Ostermeier, Milo Rau, Sergio Blanco, Fabrice Murgia i Oskaras Korsunovas, entre molts altres.
Des d'avui mateix, i fins al 31 d'octubre, Ostermeier, Rau, Blanco i Murgia presenten muntatge. Uns signen una versió molt asèptica d'un clàssic de Txékhov; uns altres elaboren un teatre document inconformista i, finalment, creen una docuficció, entenent que la vida, en ser narrada, ja deixa de ser veritat. El Temporada Alta convida a emprendre un viatge de molta densitat i d'una estètica contundent.
Fabrice Murgia fa l'estrena a l'Estat de Children of nowhere (Els nens d'enlloc), inspirada en la capacitat de sobreviure dels empresonats polítics en una antiga mina de sal durant la primera etapa de la dictadura de Pinochet. Després de convocar els fantasmes de la Ruta 66 a Ghost road (T. Alta, 2012), ara fa una aproximació a la resiliència d'uns presos que havien de trobar motius per a una resistència en positiu en aquell captiveri. L'actriu Viviane de Muynck (molt respectada a Catalunya per papers en obres cabdals com Isabella's room, de Jan Lauwers) va anar, càmera en mà, al desert on hi havia les mines de sal abandonades. I va entrevistar, si no els supervivents, sí persones que van patir les conseqüències d'aquella repressió. Murgia reconeix que, en aquells anys, es va voler fer de Xile “un laboratori del capitalisme”. Si ja era un país amb moltes desigualtats, encara es van incrementar més “sabotejant les idees populars” en favor de les lleis del liberalisme. El director, però, adverteix que, si es repetís el referèndum –amb el qual Pinochet va legitimar el seu càrrec com a cap d'estat–, “els resultats que s'obtindrien serien similars, i això és molt preocupant”. El viatge que proposa el director belga combina imatge, música i teatre. Per això, Viviane de Muynck comparteix la sorra del que representa el desert de Chacabuco amb una formació musical de corda i una veu.
Debut de Murgia al cine
El festival Temporada Alta ha ofert la possibilitat a Fabrice Murgia de debutar en el cinema convidant-lo al projecte #The One Project. Murgia treballarà amb l'actor Sergi López en el que serà el seu primer curtmetratge. La sèrie va començar tot just l'any passat i es va convidar la companyia Baró d'Evel a signar la primera filmació.
Segons Murgia, Sergi López ha treballat sovint amb el seu germà al cinema i coneix el seu treball a escena. L'actor haurà de prendre una decisió en el curt: anar a atendre el seu pare, que s'està morint, o complir amb la responsabilitat d'anar al teatre. Murgia celebra treballar amb López, un actor molt popular en la cartellera francòfona.