Per a sibarites del llegir

El lector en diagonal agrairà que li digui que conec Octavi Monsonís arran de la ressenya crítica de la seva novel·la Carrer de pas (Edicions de 1984) que vaig fer en aquestes mateixes pàgines ara fa tres anys. Ho dic perquè, si el lector amb presses pressuposa que aquest judici estarà condicionat per la coneixença, pot passar pàgina i arriscar-se a perdre's un bon llibre.

Per començar, perquè Octavi Monsonís escriu bé; i, francament, només que hi doni, el lector honest, un cop d'ull, ja li pagarà la pena d'haver estripat el plàstic que l'enfunda. Entengui's que em sembla una nosa, i em sap greu dir-ho, perquè l'edició és exquisida: el paper és tan noble que figura encertadament als crèdits, i des del puntet negre del centre exacte de la portada fins al mateix puntet que retrobem al mig de la contracoberta, tots els elements de l'edició estan pensats per satisfer la intel·ligència.

Obrin el llibre a la pàgina 89 i llegeixin. Hi trobaran una oració de 23 ratlles plena de proposicions coordinades, amb una delicadesa descriptiva tan refinada i un relleu narratiu de tal magnitud que s'enduran el llibre cap a casa amb ganes d'assaborir-lo. Hi ha altres fragments més llargs, sí; entre les pàgines 146 i 147 hi ha una altra oració, de cap a 600 paraules, que bat de sobres la de la de Maria Mercè Marçal, que hom donava com la més llarga de la prosa moderna. Afanyem-nos a dir que la llargada no importa ni és títol amb garanties; per això recomano la més curta, perquè el relleu que pren enfila més el plaer de la lectura.

L'oració en qüestió enceta el segon paràgraf del segon relat, El piano de l'arxiduc, de la segona part del llibre i descriu el concert núm. 1, op. 4, de Chopin, interpretat per un gran professional del piano davant d'un públic insensible. En les 23 ratlles de l'oració, les proposicions que s'encadenen posen en relleu sorolls, colors, olors, imatges, emocions, climatologia, moviments escènics i de personatges... a partir d'un present narratiu que evoluciona fins a l'expectativa del futur que anuncia. Al capdavall, no es tracta sinó d'una prolepsi desenvolupada en una escena descriptiva, però l'artesania de l'escriptor hi és tan delicada que és un plaer rellegir-la.

En segon lloc, perquè els relats que el lector humil té al davant, li despleguen les històries que li són més importants: les que viu i les que observa.

Hi ha una novel·leta –el primer relat, que dóna el títol al volum– amb cinc capítols identificats com els primers versos dels cants d'un poema. I que no s'esveri el lector decebut del calaix de sastre de la prosa poètica; no es tracta de cap lirisme embafador, adotzenat i manefla, sinó de la veu narrativa que exposa sense escarafalls ni sanefes la realitat dels processos emocionals que ens conformen, en aquest cas, la presa de consciència del desenamorament inevitable.

Les set narracions de la segona part d'aquest volum, titulades genèricament La música exògena, són uns relats exquisits sobre el comportament de les persones: el primer, la meritocràcia; el segon, la vocació professionalitzada; el tercer, la falsa compassió; el quart, l'estupidesa dels consentits; el cinquè, l'ofici d'espavilar-se; el sisè, les opinions infundades, i el setè, el pes de la història en la manera de veure les coses.

El lector sagaç hi trobarà la semblança amb els set pecats capitals de la tradició judeocristiana, segurament. Si és capaç de deixar els antics al nivell primari de la legislació humana, l'observació de Monsonís li semblarà tan pertinent al sistema relacional que ens envolta, que la modernitat el tombarà d'esquena com les atzagaiades divertides i còmplices d'un Tarantino o la ironia sensible d'un Woody Allen, si el lector vol comparacions de l'art narratiu contemporani.

Finalment, si el lector vol comprovar fins a quin punt de fèrtil pot arribar a ser la tradició dels nostres clàssics –de la valenciana prosa del segle d'or ençà–, encara m'agrairà més que li recomani aquesta demostració del fet que les propostes lingüístiques modernes no han de deixar-nos orfes de sofisticació i d'intel·ligència.