ciència
David Bueno i Torrens
Al límit de la ciència
No és fàcil posar límits a la ciència, en dos sentits diferents. Primer, fins a quin punt volem aplicar els coneixements científics per anticipar de quina manera poden afectar en la nostra vida futura. Segon, en funció de com utilitzem i interpretem el mètode científic hi ha coneixements que queden just al marge del que actualment es considera ciència, entesa en el sentit estricte de la paraula. Aquest mes us vull recomanar dos llibres que, de manera molt diferent, exploren aquests dos límits. “Viure al límit”, com sento dir sovint als joves i adolescents, és sempre molt motivador –tot i que em fa l'efecte que no ho diuen en el mateix sentit que vull transmetre en aquesta entrada.
Cap a la divinitat
Fa un parell d'anys l'historiador de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari ens va regalar un llibre que ha fascinat milers de lectors de tot el món, Sàpiens. És una breu història de la humanitat, una epopeia historicocientífica de la civilització humana que explica com hem evolucionat des dels primers caçadors i recol·lectors fins a l'actualitat. Què passarà, però, a partir d'ara? Serem capaços d'autodirigir el nostre futur? I si això fos possible, quina direcció voldrem que prengui? Aquestes són les preguntes que han inspirat el nou llibre de Noah, Homo Deus. Una breu història del demà.
Harari parteix de la premissa que l'única gran constant de la història és que tot canvia. Hem aconseguit canviar el planeta sencer i, segons diu, aviat conquerirem la immortalitat que fins ara havia estat reserva als déus (d'aquí ve el nom del llibre). Independentment que realment l'aconseguim o no, Harari es pregunta i ens fa reflexionar sobre temes tan vigents i transcendentals com els límits de la intel·ligència artificial i la relació entre les persones i les màquines, la privacitat de les dades, la selecció d'embrions... Aquest podria ser el nou estadi de l'evolució. És un llibre doblement fascinant i enriquidor que tot i que dóna per fetes qüestions científiques encara massa obertes, aporta una mirada fresca a temes candents d'actualitat i gran projecció que, sens dubte, marcaran el nostre futur individual i com a espècie, i que ja toca que ens comencem a plantejar a nivell social.
Ment i esperit
En les dues últimes dècades els estudis en neurociència han experimentat un salt qualitatiu transcendental, tant tècnic com conceptual, la qual cosa permet identificar quines zones del cervell estan actives en qualsevol activitat que realitzem. Per exemple, ara sabem que els neguits espirituals i de transcendència terrenal que la humanitat ha tingut des de fa com a mínim setanta mil anys, coincidint amb l'eclosió del pensament abstracte, tenen també un correlat neural, unes xarxes i uns patrons d'activació específics dins el nostre cervell.
Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona i pare escolapi, explora aquesta relació, al límit entre la ciència i la creença a La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental. Per Nogués, la salut espiritual forma part de la salut mental i, consegüentment, de la salut global de la persona. Fins a quin punt pot encaixar una visió mecanicista del cervell amb un desig de transcendència? Es poden ajudar l'una a l'altre? És un llibre que convida a explorar les profunditats de la ment, tant si es tenen neguits espirituals com si no. En el fons, tot és en el cervell. En tot cas, però, tant aquest llibre com el de Noah traspuen un anhel sincer per anar més enllà de manera volguda i responsable.