Inconformisme fresc

El director alemany Nicolas Stemann encara no havia presentat cap muntatge a un festival que mira de seguir les novetats al centre d'Europa. Avui (Teatre de Salt, 21 h) es presenta Werther!, un monòleg amb Philipp Hochmair, que es remunta al 1997 i amb el qual fa una lectura contemporània de la novel·la epistolar sobre la figura del jove Werther, escrit per Goethe. El personatge romàntic, enfollit d'amor, intenta trobar “el seu lloc a la societat. No se sent bé i no es conforma. Sovint, nosaltres ens conformem. I aquesta és una decisió errònia”, comentava Stemann dimarts en una entrevista telefònica amb El Punt Avui.

Del 1997 a avui, les formes de comunicació han evolucionat molt. Ja en aquella època la correspondència convencional era anacrònica. El director celebra que el traspàs a les xarxes socials l'han fet els mateixos espectadors de forma natural. Per Stemann, “el Facebook és com les cartes del segle XIX: et permet comunicar amb tota la societat alhora, però també és molt solitari. El mur de Facebook és com un mirall que reflecteix com és cadascú.”

Stemann alterna les dramatúrgies contemporànies de clàssics amb les direccions d'autors contemporanis com Elfriede Jelinek. Les dues pretenen connectar l'espectador al text proposat per l'autor, sigui del segle que sigui. El director apunta irònicament: “M'agrada complicar-me la vida perquè Jelinek ja és política i actual”, però són obres dures i difícils de muntar. Sovint, hi ha l'acudit, la broma. És cabdal. També en clau de tragèdia, per forçar el contrast i “trobar un camí energètic. Crec que és important que es visqui com una festa. No crec que sigui contradictori parlar de situacions crues, amb un aire alegre: això permet que sigui més seriosa la tragèdia”. El romanticisme segueix sent clau en la vida, avui, “segueixen havent-hi persones que no es conformen. L'amor no té lògica, tothom l'ha viscut. I avui segueix ben present en cançons, cinema televisió. El romanticisme és actual tot i que és evident que han canviat algunes formes”.Aquest cap de setmana, la presència de Stemann contrasta amb la proposta de l'històric Alain Platel que signa Nicht Schlafen (Sense dormir). Es tracta d'un muntatge que reincideix en la música congolesa al costat de sons de la natura i de Mahler, per augurar la I Guerra Mundial en la qual sempre hi haurà algú que sobreviurà.