Hipnosi i transcendència

L'horror de la guerra a Incendis i Sicario. Els enigmes de la identitat a Enemy. La violència venjativa a Presoners. Films amb un títol d'una sola paraula, com en el cas d'Arrival, realitzats per un mateix director, el quebequès Denis Villeneuve, que hi revela una inquietud moral i una ambició estilística que el singularitzen dins de la indústria cinematogràfica. Potser per això mateix no és estrany que hagi assumit la direcció de la seqüela de Blade Runner, actualment en procés de gestació. Amb Arrival, que adapta un relat breu de l'escriptor nord-americà Ted Chiang, aborda un thriller de ciència-ficció en què, novament, uns extraterrestres arriben a la Terra plantejant als humans el problema de com establir-hi comunicació.

Una lingüista (Amy Adams) i un matemàtic (Jeremy Renner) són els encarregats d'intentar desxifrar els missatges dels alienígenes. Però, com és propi de la ciència-ficció i dels mateixos films amb extraterrestres, Arrival vol parlar d'altres coses i no són poques les seves pretensions: la comunicació i, per tant, la incomunicació; el dolor d'una pèrdua i la reconciliació amb la vida; la percepció de la realitat; el misteri del temps; les diverses formes de llenguatge; el desig humanista de la pau. Això fa que pugui considerar-se una mena de barreja d'Encontres a la tercera fase amb L'arbre de la vida. L'entusiasme ingenu, relatiu al film de Spielberg, va cedint davant la inquietud metafísica pròpia de Malick. I és així que Arrival, que conté dins seu imatges hipnòtiques i un treball molt sensorial, va carregant-se d'una transcendència que la fa ampul·losa mentre avança cap a un final que vol ser una abraçada còsmica.