Cal continuar insistint-hi

Cal celebrar que Marc Artigau, autor d'obres per al públic adult com ara Un mosquit petit o Caïm i Abel gosi ara escriure un text pensat per al públic més menut i que el defineixi com a “públic d'avui”. Artigau, de fet, ja havia participat en l'adaptació de Moby Dick. Desgraciadament, l'intent no és reeixit. Això només obliga a repetir per corregir errors d'una obra amb molt bona intenció però que es perd des del mateix teclat de l'ordinador. Abans de perseguir les paraules, calia que assegurés els personatges i la trama.

Els perseguidors de paraules arrenca del malson que les lletres i després les paraules, s'esvaeixen, s'esborren misteriosament. La Noa, la protagonista, serà l'encarregada de combatre amb els malvats que les empresonen. El tema, per cert, també té versió ampliada amb el llibre homònim (un bon recurs poder ampliar la peça més enllà de l'escena!). Al teatre, les escenes salten sovint sense massa connexió. Hi ha una necessitat de voler divertir i sorprendre el públic però perd coherència i els personatges no poden mostrar cap contradicció, són caricaturitzats. La lluita és contra els barbarismes però trepitgen l'ull de poll quan s'identifiquen massa amb un accent castellà (els anglicismes dilueixen la sorna). L'adaptació recent de Dones sàvies (Maldà, 2016) es demostra que es pot parlar còmicament malament sense necessitat d'un accent d'extraradi. Així, estigmatitza aquell que té la valentia d'aprendre el català i, per una altra banda, en fer-los amb un accent còmic esdevenen els simpàtics de la peça (vaja, com amb els dimonis de Folch i Torres, que empatitza amb els malvats perquè tenen més efectes especials). S'ha volgut fer entrar el públic dins l'espai d'actuació. I, puntualment, se li demana la seva ajuda. Se'l vol escoltar i es vol que s'hi impliqui, però, tot i la bona intenció dels intèrprets, els voluntaris es queden a escena desemparats, perquè la seva intervenció es revela innecessària. Falta que en siguin veritablement protagonistes. És una bona troballa, això sí, convidar els espectadors que escriguin la seva paraula preferida. I que després misteriosament desapareguin per culpa del monstre. També regalar un llibre en blanc perquè s'atreveixin a crear el que vulguin, a casa: Que l'experiència del teatre no s'acabi sortint del vestíbul. I un punt de llibre, convida també a fer-ne lectura.