“El cas Tiffany's és l'excusa per explicar una època convulsa”

L'octubre del 1969, tres joves empordanesos alumnes de l'institut de Figueres van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim, acusats de terrorisme per un intent frustrat d'atemptat amb dinamita contra Tiffany's, pionera de les grans discoteques de Platja d'Aro, que havia tingut lloc el 24 d'agost del 1969. Només un dels joves encausats, Francesc Tubau, enxampat per la guàrdia civil al lloc dels fets després d'haver estat descobert per un dels cambrers, va ser condemnat i va negar en tot moment que hagués tingut còmplices o encobridors. Els seus amics Joan Gasull i Miquel Piñeiro van ser absolts. Tubau, que acabava de fer 18 anys quan va intentar portar a terme aquella acció revolucionària –poc meditada i pitjor organitzada– contra Tiffany's, com a símbol del fenomen turístic que sostenia econòmicament la dictadura, va ser condemnat a 18 anys de presó i en va acabar complint 7 a diverses presons de l'Estat espanyol. Tubau mai no n'ha volgut parlar gaire, d'aquell intent d'atemptat sense víctimes que va fer malbé la seva joventut.

Ara, Joan Gasull (Viladamat, 1949), mestre de català quan encara era matèria voluntària i professor de l'institut de Palamós –de què va escriure el llibre sobre els seus 25 anys història, amb Jordi Mas– ha publicat la seva primera novel·la, El pacifista que pretenia volar una discoteca (Llibres del Segle). El llibre està protagonitzat pels tres amics que, poc amants del futbol, van anar descobrint en plena adolescència altres interessos comuns, entre els quals la música, la literatura i una consciència política alimentada per la revolució cubana, les guerres de descolonització com ara la d'Algèria, el Maig del 68, alguns personatges de més edat i influència ideològica i un viatge de 6è batxillerat a Itàlia, on un dels nois va descobrir nous horitzons revolucionaris. “En realitat, el cas Tiffany's és una excusa per parlar d'una època convulsa”, explica Joan Gasull, que no voldria que el lector es quedés només en l'anècdota de l'atemptat, de què la descripció obre el llibre en poc més de tres pàgines. La narració se centra més en els precedents a l'Escala i Figueres com a principals escenaris i, més tard, en les detencions i els dos mesos que els tres amics van passar a la presó abans del judici, que també ocupa una part important del relat. La tercera i última part narra la llarga experiència penitenciària de Tubau, “a partir de les cartes que em va enviar a mi i a Maria Àngels Anglada, que havia estat la seva professora i que també li va dedicar dos poemes que reprodueixo en part”, explica Gasull, segons qui aquest és “un capítol inèdit de la biografia d'Anglada, perquè la detenció de Tubau la va afectar molt i va fer gestions perquè fos amnistiat”. Al costat de personatges reals com ara Anglada, Isabel-Clara Simó i Josep Tero, també apareixen en el llibre dos personatges ficticis, l'Alba i en Met, que serveixen a l'autor com a veus narratives que, en capítols diferents, complementen la principal, la de Francesc Tubau. El segon, inspirat per En Met de les Conques de Caterina Albert –de fet, a la novel·la assisteix a l'enterrament de l'escriptora–, “és un individu ingenu que caricaturitza algues actituds i pensaments que teníem llavors”, diu l'autor.

Per què va decidir explicar aquests fets en una novel·la? “Amb Alfons Romero de Figueres, que és historiador, ens vam reunir una colla d'antics companys i ell ens motivava a escriure alguna cosa sobre l'època i tot allò que va portar als fets de Tiffany's, però ningú no prenia la iniciativa, i vaig decidir fer-ho jo, però em sortia novel·lat. Tubau ha tingut accés al text en tot moment i he tingut molt en compte les seves observacions.”