35 anys d'articles de combat

Ferran Aisa és un vell conegut d'aquest suplement. Nascut a Barcelona el 1948, és poeta, assagista, historiador –al Cultura acostuma a signar ressenyes de títols d'història i d'assaig polític– i periodista cultural. Aquesta última vessant és la de què parlem en aquesta columna, perquè l'editorial tarragonina Lo Diable Gros acaba de publicar El foc de Prometeu, un recull dels articles que Aisa ha publicat a diverses capçaleres entre el 1980 i el 2015. És a dir, 35 anys, una xifra no tan rodona com 25, però encara més rellevant.

Amb pròleg del també historiador i periodista Xavier Díez, el volum està dividit en sis grans blocs en què es reparteixen els gairebé 150 articles triats: Arrels del segle XX, Escrits al vent, Temps d'autogestió, Terra de ningú, Camins d'utopia i De les estrelles en farem foc.

Tot i que la majoria dels articles estan centrats en temes culturals –Camus, Kavafis, Kafka, Espriu, Salvat-Papasseit, Ovidi Montllor, David Castillo, Dickens i Orwell, Lorca i Sender, Bakunin i Lizano, Onfray i Maria Mercè Marçal, a més de Dalí, Marilyn, Lone Star...–, altres en temes d'història política i social –Setmana Tràgica, els maquis, Puig Antich, col·lectivitzacions, Companys, Brigades Internacionals...–, tots els textos estan filtrats per la mirada llibertària del seu autor. I, per aquest motiu, en molts hi trobem una actitud combativa. Perquè Ferran Aisa va ser secretari general del Sindicat de la Construcció de Barcelona de la CNT, redactor de Solidaritat Obrera i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va començar a publicar articles el 1976, alguns amb pseudònim (Llorens Pedrafosca, Germinal...) en fins a 20 capçaleres de signe àcrata.

Com el mateix autor defensa en utilitzar el mite de Prometeu, que va tornar la torxa de foc als humans, aquest llibre és “un recull d'articles destinats a continuar alimentant la flama de la revolució”.