Poètica quotidiana

En una nota breu d'intencions, Jim Jarmusch afirma que Paterson explica una història tranquil·la, sense conflicte, i que vol ser un antídot a la negror i la pesantor dels films dramàtics i del cinema d'acció. També diu que la seva estructura és simple: es tracta de seguir uns personatges durant set dies amb la idea de retre homenatge a la poesia dels detalls, les variacions i els intercanvis quotidians. Jarmusch, cineasta de la tranquil·litat, ha aconseguit realitzar una obra acordada amb les seves intencions o el seu desig: Paterson és una bella pel·lícula a contracorrent amb la seva poètica de la quotidianitat. Simple i preciosament rara.

Tanmateix, més que seguir uns personatges, Paterson es concentra en un de sol anomenat com el títol del film, com la ciutat de New Jersey on habita i com un llibre que recull diversos poemaris de William Carlos Williams (1883-1963), poeta de la quotidianitat que va lligar-hi la seva experiència personal a la regió dels EUA on va néixer i viure llargament. Paterson (un Adriam Driver magnífic) és un home dolç, contemplatiu i amorós que condueix un autobús per la ciutat, que fa seus els poemes de William Carlos Williams, que conversa cada nit amb els clients d'un bar i que, a més d'haver-ho de fer amb un gos malcarat, viu amb una dona ocupada en diverses activitats creatives. Tot i l'encant de l'actriu Golshifteh Farahani, aquest personatge xerrica una mica: Jarmusch, més atent als personatges masculins que als femenins, fa que sigui d'un naïf embafador. Però això no impedeix disfrutar del film com vol el cineasta: deixant que floti sota els ulls com les imatges que es veuen a través de la finestra d'un autobús que circula a poc a poc.