Els Pastorets més antics

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva un manuscrit excepcional que, segons els primers estudiosos que hi han tingut accés, conté el que podrien ser els Pastorets més antics de Catalunya. Es tracta d'un petit llibret de 260 pàgines escrit a mà, datat a Mataró el 1766 i que duu el títol Lo Acte del Naxament del Niño Jesús, altrament anomenat Los Pastorets, signat per Manuel Verdaguer. El director del museu arxiu, Nicolau Guanyabens, va assegurar ahir que és el text de data coneguda en el qual s'esmenta el mot pastorets per primera vegada al país. Malgrat aquest títol, l'obra està redactada en castellà i segueix la tradició dels Autos del Nacimiento del segle XVII, però amb la particularitat que totes les acotacions estan escrites en català.

El descobriment, que es pot veure actualment al Museu de Mataró com a peça destacada de l'exposició Qui sóc vull contar-vos..., que commemora els cents anys dels Pastorets de Mataró de Sala Cabanyes, és relativament recent. El museu arxiu va tenir coneixement del manuscrit el 2012 a través de la donació que va fer a l'entitat un veí de la ciutat, Carles Aguilera, procedent de la seva biblioteca particular. Tot i que de l'autor del llibret se'n saben poques coses, el filòleg Jordi Malé, que ha estat l'encarregat d'analitzar a fons el document, manté que com a mínim es pot confirmar que Manuel Verdaguer va viure a la capital del Maresme i que era “mestre de minyons”. De fet, així ho va deixar escrit a la peça que ara custodia el museu.

Malé va explicar que tot i que els pastorets que transcriu Verdaguer són un “mosaic d'escenes i versos d'altres obres”, un tret singular del llibre és que alguns personatges que hi surten estarien vinculats a la ciutat. Així, es parla del comte Malla i d'unes nenes gitanes que en una escena participen de l'adoració al nen Jesús i fins i tot s'ofereixen per llegir-li la mà i anunciar-li la bonaventura. En el transcurs del treball de recerca, s'ha pogut constatar que, tres anys abans de la data de l'escrit, existeix un document que fa referència a l'assentament d'aquest col·lectiu a Mataró. “Un dels cognoms d'aquestes famílies és Malla i és molt probable que Verdaguer tingués les seves filles a l'aula de l'escola”, apunta Malé. Una altra de les hipòtesis és que el manuscrit, per les minucioses i descriptives indicacions que hi figuren sobre l'escenografia i d'altres aspectes de la representació teatral, podria tractar-se del llibre de l'apuntador.

L'estudi sobre aquest preuat document està previst que es publiqui en la revista Fulls del Museu Arxiu el mes que ve. Però aquesta no és l'única descoberta que ha fet l'entitat mataronina. L'historiador Héctor López, membre també del museu arxiu, ha localitzat, gràcies al suggeriment de Joaquim Aguilar, el document que conté la referència més antiga que es coneix a les representacions dels Pastorets a Catalunya. Es tracta d'un decret de 1678 del bisbe de Barcelona, Alonso de Sotomayor, en el qual es prohibeixen representacions teatrals durant diverses festivitats, entre les quals, els Pastorets el dia de Nadal. El document es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, dins la sèrie Registrum Communium, on quedaven anotades totes aquelles decisions preses pel bisbe que afectessin una parròquia o tot el bisbat.