Un llibre sense preu

Un dels mossens que em vigilaven de petit allà en aquella casassa alta, tenebrosa i freda, in illo tempore anomenada Seminari Conciliar de Girona, m'ha fet reviure tot allò, bo i llegint el petit llibre que acaba de publicar, i que precisament ahir es va presentar en societat a la Fundació Valvi de la gironina plaça de la Constitució, davant per davant (quasi) de l'església del Mercadal, on el mossèn hi celebra missa diària.

Es tracta del meu amic Joan Riu Ferrer, que en el subtítol del llibre Escenaris del record ens fa saber (en llatí) que hi porta tot el que té i tot el que sap. Els he de confessar que, com a exseminarista que sóc i seré tota la vida, m'hi he divertit molt. El Seminari de mossèn Joan és uns anys anterior al meu, hi va entrar tot just acabada la guerra dita civil; quan hi vaig ingressar jo, ell ja cantava missa i va ser un dels nostres prefectes vigilants durant el curs 1955-1956. Llegir els detalls d'aquella vida de comunitat, tan rígida, tan cronometrada i tan rabiosa, sembla ciència-ficció, hom no s'acaba de creure que tot allò funcionés d'aquella manera. Al llibre hi explica les fixacions escolàstiques preconciliars (preconcili Vaticà II, és clar), les penitències i càstigs, les abstinències obligatòries, les classes amb professors avinagrats, però també situacions i facècies divertides d'una vida comunitària tan candorosa i tendra com pitagòrica i espartana, on l'estremiment de les coses prohibides (que eren moltes) ens augmentava misteriosament el plaer. Després mossèn Joan exercí el ministeri sacerdotal al Pont Major, Banyoles, Salt, Capsec, Vidreres, Roses… i tots aquests anys de pastoral també són al llibre, fins a la jubilació i nomenament de rector emèrit de la parròquia de Sant Tomàs de Fluvià, el poble on va néixer.

Diria que és un llibre que pot aprofitar millor a la gent del gremi, siguin ex o siguin clergues (ara hi ha molts més exseminaristes i excapellans que no pas pastors d'ànimes en actiu); però tothom el pot llegir, no hi ha res incomprensible i, sobretot, no hi ha res dogmàtic perquè això va amb el tarannà del seu propi autor, l'ínclit mossèn Riu. Llegeixin doncs Escenaris del record perquè, a més a més, es tracta d'un llibre sense preu. L'autor el regala a canvi d'un donatiu que no va pas a cap butxaca eclesiàstica sinó a Càritas, institució desgraciadament cada dia més activa. Un bon desideràtum, ja ho veuen. Benedicamus Domino.