Un veritable ‘long seller'

Quan aquest mecanoscrit pedrolià arribava a la xifra de 200.000 exemplars venuts, Manuel de Pedrolo rebia la notícia editorial amb certa displicència: “Aquesta acceptació s'arrisca a fer-me passar [...] per l'autor d'un best seller i prou [...] quan no es tracta ni de bon tros, de la meva millor obra [...]. De vegades lamento haver-la escrita” (Diari 1986). Transcorreguts quaranta anys de l'edició prínceps (1974) i tot considerant l'opinió de l'autor, altrament un intel·lectual equidistant a si mateix, ens hem de rendir a la seductora bellesa d'aquesta petita joia de la ciència-ficció en català que ha motivat prou a una legió de lectors fins assolir el milió i mig d'exemplars venuts, a banda de traduccions, versions i adaptacions, rutes literàries i llibres de cuina. Un veritable long seller que, encara ara, es reedita freqüentment. I, en aquest cas, acompanyada d'una antiga traducció castellana i, per primera vegada, en versió anglesa.

Crec que l'interès del lector, sobretot juvenil, rau en els valors cada vegada més universals defensats per la parella d'adolescents protagonistes que, com tot supervivent, es troba abocada a una situació límit en un paisatge edènic malgrat el sinistre. Valors que, a més, són posats a prova al llarg de l'avançar d'un viatge més o menys iniciàtic o, encara, arquetípic com demana la tradició: l'ecologisme com a defensa de la terra; la igualtat entre gèneres –no present, per exemple, en el Robinson de Defoe–, fins a favor del feminisme com a condició quan és la protagonista femenina que interpretarà el paper, diguem-ne, redemptor; l'ateisme com a religió –a diferència d'altres novel·les catastrofistes com El senyor de les mosques, de W. Golding, que Pedrolo acabava de traduir just quan escriu la seva– o la salvaguarda de la cultura. O del saber en general, ni que sigui mitjançant productes culturals com els llibres de gènere que tant agradaven al nostre autor (“recuperar discos [...], llibres, però pocs; sobretot eren novel·les policíaques”). I, de fons, una història d'amor d'alta sensualitat eròtica compartida entre els protagonistes que insinua, després de la mort del personatge masculí, la idea de l'incest. Una descoberta del cos que a les acaballes de la dictadura encara fou censurada en la primera edició i per la moral bancària en l'edició especial del 1986. Tot plegat, una obra que contempla tot un univers interior comú. O inconscient col·lectiu, segons Jung, on el lector s'emmiralla badívol i fàcilment.

Tot aquest argument de drets d'inqüestionables, alguns originalíssims dins el gènere, ordit mitjançant una trama organitzada d'aital manera que alleugereix la fatiga del lector incipient o poc avesat tot col·laborant a reprendre el fil de la seva lectura si de cas l'hem abandonada. Una geometria narrativa cisellada amb burí diamantí –ens trobem en l'època del Pedrolo més textualista, no ho oblidem–, rodona i concisa, estructurada en cinc quaderns breus de fragments/anotacions, tots encapçalats amb la mateixa copulativa, bastits amb un ritme no precisament trepidant tot alternant diàlegs de gran riquesa entonacional amb descripcions, manta vegades líriques, i la participació d'un narrador omniscient més que savi. Fins a arribar al pinyol final: un apèndix documental que amb un aconseguit verisme projecta sobre tota la narració una pàtina d'història verdadera. O almenys, versemblant. Això és, que l'amplifica sobergament. Una obra conduïda amb mestria que hem de celebrar no sols pel seu sellerisme i brindar per l'atzar de la gran errada comesa pel seu autor en escriure-la.