Postals... i més postals

La imatge postal

La postal ha estat sempre vinculada a la circulació de la imatge reproduïda. Als seus inicis, amb els retrats o escenes d'àlbum familiar estampats sobre postals es personalitzaven missatges que després viatjaven per correu. Un acte de comunicació assequible a les masses que es desplaçaven del camp a la ciutat per engruixir el creixement urbà del tombant del segle XIX al XX. Aviat, les postals es van convertir en un atles del món on paisatges, ciutats, objectes, obres d'art, tradicions, escenes populars, altres cultures, entre moltes altres temàtiques, circulaven pertot arreu, abans que la xarxa internet acaparés la circulació de la imatge que vivim avui. Walter Benjamin va ser l'observador per excel·lència d'aquest fenomen en dos textos cabdals, La petita història de la fotografia (1931) i L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica (1935).

Visió postmoderna de la postal

L'art conceptual sorgit a la segona meitat dels anys seixanta tornà a posar en circulació la postal com a espai de comunicació amb l'anomenat art postal o mail-art. L'exemple més paradigmàtic és On Kawara que envià prop de 8.000 postals, dues cada dia, en dotze anys, entre el 1968 i el 1979, a diferents artistes, crítics o persones vinculades a l'art dels anys setanta. Avui, més de 1.500 de la sèrie I got up s'exposen al Guggenheim Museum de Nova York, com una acumulació del projecte. A Catalunya, la postal ha tingut els seus seguidors, no només en la via de l'art postal, sinó en altres vies de representació i també des del seu costat acumulatiu o d'exhibició. El disc Barcelona postal (1982), de Sisa i Miralda, ressalta el component kitsch de les postals d'una Barcelona que ja no existeix, encara que el monument a Colom s'hi mostra com a un dels grans supervivents. L'any 1986 Eugènia Balcells compongué un trencaclosques simbòlic dedicat a l'estàtua de la Llibertat, Liberty, a Symbolic Puzzle, amb 834 postals, avui al Museu de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York. Amb esperit semblant n'executà un altre entre el 1988 i el 1990 a Barcelona, una escultura monumental amb 6.138 postals de la ciutat, que avui forma part del seu catàleg d'art públic. Joan Rabascall usà la postal en la sèrie de paisatges de la Costa Brava el 1981 i ha seguit formant part del seu repertori de treballs crítics, com també ho ha fet Jordi Cerdà, més en sintonia amb una relectura de la història de l'art. Pedro G. Romero va crear el seu iconoclasta Arxiu F.X. a partir de la col·lecció de postals sobre la Setmana Tràgica de Barcelona que tenia Juan José Lahuerta i de la seva reedició.

Empaperat de postals

La Fundació Tàpies apareix empaperada amb els milers de postals de la col·lecció de l'artista Oriol Vilanova. Metres i metres de parets dels dos nivells de l'edifici es mostren organitzades per temes, a vegades per colors, però sempre en posició vertical, un fet que menysté la imatge i la seva lectura i en canvi valora l'espai que ocupa, la seva acumulació. Més que exhibir un atles iconogràfic a la manera d'Aby Warburg, que també es podria interpretar així, Oriol Vilanova exposa l'acte de col·leccionar com a fet acumulatiu i evoca la flanêrie que hi ha al darrere del fet de col·leccionar, el procés, el trajecte.

Ningú com Walter Benjamin ha descrit millor la pràctica de la col·lecció a Je déballe ma bibliothèque (1931), on descriu els trajectes i els dubtes en l'adquisició de llibre de vell, forja una mirada sobre l'acció de col·leccionar més que sobre la col·lecció i confessa que la passió per col·leccionar es remunta a la seva primera col·lecció de postals, augmentada per les rebudes dels viatges de l'àvia materna. Aquesta mirada troba el seu paral·lel en la proposta d'Oriol Vilanova, avui amb una col·lecció que ronda les 28.000 postals. La traducció de l'espai real a espai en miniatura que representen aquestes postals contrasta amb l'espai físic que ocupen a les parets, un amidament real de la seva arquitectura, que decora i teatralitza amb la imatge, tot fent honor a la seva formació d'arquitecte no practicant i diletant de les ruïnes de la cultura i de les civilitzacions.