Jo era una motivada. Em vaig fer un tip de ballar al bar del meu poble, però la gent... tenia poca empenta
Guillem Vidal - BARCELONA
Molt pocs fenòmens musicals han irromput a Catalunya amb la força de Bad Gyal, una noia de 19 anys de Vilassar de Mar que ha revolucionat YouTube amb moviments de cul gairebé impossibles, efectes autotune a cabassos i versos tan imponents com els que s'escolten a Pai (adaptació, en català, del Work de Rihanna): “Pel barri se sap quin pussy [‘cony'] és el que mana.” El seu èxit pot desconcertar els que han nascut abans dels Jocs Olímpics, però el cas és que Bad Gyal, reina de músiques que a alguns els poden semblar marcianes (trap, dancehall, reggaeton), sumava ahir al vespre 1.537.717 visites a YouTube amb el vídeo d'Indapanden i 1.471.043 amb el de Mercadona –dues dades per acabar de mesurar el fenomen: els Manel acumulen poc més de 150.000 visualitzacions del single del seu últim disc i Els Amics de les Arts, 428.000 del vídeo de Monsieur Cousteau, penjat ja fa cinc anys–. Bad Gyal (de nom real, Alba Farelo) actua avui en el Festival Cara B de cultura musical independent i underground, que fins demà portarà a la Fabra i Coats de Barcelona músics com ara 7 Notas 7 Colores, Nueva Vulcano i Joe Crepúsculo.
Com li ha canviat la vida, en l'últim any?
Fa un any treballava en un forn i ara, en canvi, estic estudiant disseny de moda i, de feina, només en faig de relacionada amb la música. He pogut estalviar, m'he independitzat i ja no visc a Vilassar, sinó a Barcelona. A part d'això, la gent m'atura pel carrer i els periodistes em truqueu cada vegada més.
Estrena una ‘mixtape' de set cançons: ‘Slow wine'. Li queda generacionalment molt lluny, això d'editar discos?
Les discogràfiques no s'ajusten a la manera de fer de molts artistes d'ara, però bé, cal donar marge perquè això canviï.
Sobre què canta, a ‘Slow wine'?
Res en concret. Ballar, diners, amor, el cos... Un dia em pot passar una cosa i un altre, una de molt diferent, i tot queda reflectit en cançons.
S'han arribat a adjectivar com a “rap feminista”, algunes.
Són etiquetes que et posa la gent. Jo només dic que tothom ha de ser amo de la seva pròpia vida, sigui home o dona. Estimar-se i valorar-se a si mateix hauria de ser primordial.
Com és que una noia de Vilassar s'acaba convertint en fanàtica d'una música jamaicana com el ‘dancehall'?
M'agrada el seu perreo. Sempre he tingut una inquietud molt heavy per la música. De petita em van regalar un disc de Sean Paul i el vaig començar a escoltar sense saber que, d'allò, se'n deia dancehall. Vilassar és un poble ple de hippies, i aquests hippies escolten molt Bob Marley, que fa reggae, però també és jamaicà. Jo era una motivada. Em vaig fer un tip de ballar al bar del meu poble, però la gent... tenia poca empenta.
Què té Bad Gyal d'Alba Farelo i què té de personatge?
És un personatge que surt de mi al cent per cent. No actuo sempre com el que la gent considera que és Bad Gyal, però Bad Gyal ve d'on ve. Potser és vista com algú superfort incapaç de patir, però l'Alba té debilitats i inseguretats com tothom.
S'explica tota l'expectació que ha generat?
No gaire. He començat a actuar fora del país [Dinamarca, Suïssa i, ben aviat, també França i Itàlia] i m'he adonat que, aquí, preval en excés tot això de la moda i les tendències. Si allà es valora el que fas, aquí sembla que només importa que surtis als mitjans.
