Com les branques de l'arbre

Diu la saviesa popular que cal allunyar-se d'un arbre per comprendre la immensitat del bosc. Doncs la proposta d'aquest vespre (Baldosas amarillas) a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors revoluciona el plantejament i convida a fixar-se en les contorsions forçades de les branques de l'arbre, a admirar aquesta imperfecció i trobar-li una poètica. Una desena d'usuaris de la Fundació Pere Mitjans intervenen en aquest espectacle que els puja a escena i els dona l'oportunitat d'expressar la seva diferència. El coreògraf i dramaturg Roberto Magro i els CaboSanRoque treballen des de l'octubre amb aquest col·lectiu per explorar noves formes d'expressió.

Aquesta última setmana s'ha posat a prova a l'escenari. En comptes de coartar-los, el pati de butaques els esperona. Ja ho van comprovar quan van atrevir-se a fer un concert arran de la seva edició sobre instruments dins de l'Arts Libris de Barcelona el 2014.

CaboSanRoque és un col·lectiu que experimenta l'emoció del so. Sovint, més enllà de l'harmonia i la partitura. Per això, la Laia Torrents s'atreveix a preguntar obertament, avui: “Què és música i què és so?” Aquest procés de creació els ha permès descobrir noves sensibilitats. Un exemple? Moure el cap, simplement, pot ser un moviment de fort impacte quan sembla impossible que es produeixi. Per això, dimecres passat, a un dels membres de la Fundació Pere Mitjans li brillaven els ulls en sentir el crit de la Clara, sempre discreta i comunicant-se a través de l'iPad. Avui ella, juntament la Montse, el Roberto, la Mònica, el Pere o el Santi, són intèrprets de la seva felicitat, de les ganes d'expressar-se i trobar un espai que els dona llum, ben enfocat. Ara, els de CaboSanRoque volen posar en pràctica el treball inductiu de l'Orquesta del Caballo Ganador per convocar una improvisació (és imprevisible què passarà avui a l'escena). I aquesta espontaneïtat a partir d'uns exercicis assajats anteriorment aporta la llibertat del quadre que evoca el títol (inspirant-se en El màgic d'Oz).

La Fundació Pere Mitjans arrenca el 1977, per la voluntat de pares de discapacitats de donar-los un espai que els permeti realitzar-se al màxim tot i les seves limitacions físiques o psíquiques. Avui, uns 200 usuaris disfruten dels seus serveis de teràpia ocupacional i de les residències habilitades, distribuïdes per Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. En el 35è aniversari de l'entitat van descobrir que l'art era una eina més enllà de la teràpia que potenciava les arts ocultes de cada persona: ensenyen les branques del seu arbre vital.