Ute Lemper i Mario Gas conviden el públic a fer un llarg viatge a través de la poesia de Charles Bukowski

Després d'una pri­mera part en què Ute Lem­per inter­pre­tarà obres del duet Brecht-Weill, Jac­ques Brel i el musi­cal Blue Angel, la segona part de l'espec­ta­cle, que durarà apro­xi­ma­da­ment 90 minuts, el cen­tra­ran trenta-tres poe­mes de Bukowski que Ute Lem­per i Mario Gas can­ta­ran o diran, res­pec­ti­va­ment, alter­nant-se. Són una dot­zena de cançons com­pos­tes per Lem­per, que ha musi­cat els poe­mes de l'escrip­tor i poeta nord-ame­ricà d'ori­gen ale­many. S'hi inter­ca­la­ran diver­sos poe­mes, que Gas reci­tarà. Tot ple­gat embol­ca­llat amb un atrezzo mínim, una butaca, un tam­bo­ret, una tau­leta baixa, alco­hol i tres pan­ta­lles, que a vega­des ser­vei­xen pri­mers plans dels can­tants en directe, i d'altres, pai­sat­ges o imat­ges que tra­du­ei­xen el món inte­rior dels poe­mes. Tot i que en la pri­mera part no hi ha ras­tre de l'obra de Bukowski, Lem­per va expli­car ahir que les cançons de la pri­mera part, espe­ci­al­ment les de Brecht, «tenen l'humor i l'espe­rit de Bukowski, de manera que en la segona part el con­cepte que relliga l'espec­ta­cle no s'atura i els poe­mes no estan edi­tats, no els he tocat, no tinc el dret d'alte­rar-los, de manera que man­te­nen la seva forma ori­gi­nal.» Lem­per explica que a l'hora de fer la tria els cri­te­ris han estat diver­sos. Pri­mer, la temàtica: hi ha tres blocs, que són la relació amb el seu pare, la relació amb les dones i la soli­tud. Hi ha també d'altres cri­te­ris, més pràctics, com ara la llar­gada del poema, la seva musi­ca­li­tat, el seu llen­guatge i la repe­tició de ver­sos que puguin fer la funció de tor­nada de les cançons.

Lem­per i Gas són cons­ci­ents que Bukowski és un per­so­natge con­tro­ver­tit, però defen­sen a ultrança la seva obra: «M'agrada la seva manera d'escriure –diu Lem­per–, és sem­blant a Brecht pel seu rea­lisme, el caràcter directe i la nuesa de la seva obra.» Per Gas, «més enllà de la lle­genda urbana que arros­sega el per­so­natge, és autor de novel·les, relats i una ingent obra poètica, és un poeta urbà atent a l'experiència vital de la ciu­tat, dur, sin­cer i sem­pre enfron­tat al poder». Per Lem­per, cal anar al fons de l'obra d'aquest autor, el 30% de la qual és «aspre», però el 70% res­tant és «més pro­fund, filosòfic i trist, perquè parla de la difi­cul­tat d'arri­bar a la per­fecció, de la manca de sen­tit de la vida, i no res­pecta res, de manera que cal des­truir-ho tot per tor­nar a reco­mençar. Cal treure capes per arri­bar a l'essència. És molt con­tem­po­rani», rebla l'actriu. Lem­per rei­vin­dica la seva capa­ci­tat de tran­si­tar per l'obra d'un autor dur, a vega­des gro­ller, que con­trasta amb la seva imatge de refi­nada elegància: «Si arri­bem al fons de Brecht, és el mateix, cru, aspre, amb una ima­gi­nació molt sexual. Jo única­ment explico històries. En les fotos puc sem­blar una diva, però no ho sóc i única­ment intento bus­car el que hi ha de veri­tat en la rea­li­tat. Ho faig a través de la música.»