Escudella catalana

Poques coses venen més de gust quan fa fred que una bona sopa, un caldo sen­zi­llet o una bona escu­de­lla bar­re­jada fume­jant en un plat o un bol fondo de ter­rissa de la Bis­bal. És un dels plats més com­plets de la gas­tro­no­mia cata­lana i genera un con­sens majo­ri­tari: no en va l'escu­de­lla i carn d'olla va ser triat, al novem­bre, com al plat pre­fe­rit pels cata­lans en una enquesta a la revista gas­tronòmica Cuina. És un plat que es fa a totes les cases però que també con­vida a la festa popu­lar. Al volum Cata­lu­nya bull, de Judit Pujadó i publi­cat per Sidillà, es fa un recull de les sopes, ran­xos i escu­de­lles popu­lars que es fan a dife­rents indrets de Cata­lu­nya. De fet, el lli­bre vol dei­xar tes­ti­moni d'una tra­dició popu­lar, la de les escu­de­lles veïnals, que fa sor­tir al car­rer unes 100.000 per­so­nes tots els anys. Mol­tes pels volts de Car­na­val perquè, no ho obli­dem, no és un plat només del Nadal. Des d'Alta­fu­lla fins a Vila­nova de l'Aguda, s'inven­ta­rien les dife­rents sopes i s'incor­po­ren les recep­tes, sovint per a cen­te­nars de per­so­nes i amb cen­te­nars de litres de caldo. S'explica, a més, la seva història, la lle­genda de la qual nei­xen, de quan daten les pri­me­res referències que se'n recor­den, de si anava acom­pa­nyada de recapte o bé s'hi can­ta­ven cançons i també de quina manera les dife­rents colles –sovint volun­ta­ris d'enti­tats popu­lars i grups tra­di­ci­o­nals– ela­bo­ren la pre­pa­ració, sovint amb olles i foc a terra, al mig de la plaça del poble. Amb pròleg de Pep Sal­se­tes, es tracta d'un recull únic d'una tra­dició que tot­hom sent seva.