Javier Cercas i les seves històries de família

La manera com moltes famílies van viure la Guerra Civil espanyola és una història que s'ha amagat. Sigui pel dolor i el patiment que va suposar o perquè s'ha volgut oblidar el que va significar i com es van viure aquells anys de confrontació bèl·lica. En moltes cases no se'n parlava de portes endins, encara que després, al cap dels anys, allò que havia estat tabú s'ha començat a contar, i sovint a gent menys propera. Potser per aquest motiu, Javier Cercas no va arribar a saber mai com s'havia viscut en l'entorn familiar aquest episodi de la nostra història. Un dia, gairebé per casualitat, algú li va explicar com el seu avi havia salvat de la mort un veí del seu poble, fins i tot jugant-se-la, un fet que després el va portar a estirar el fil i investigar el passat familiar en els anys de la guerra.

D'aquesta manera és com Javier Cercas torna a centrar la seva darrera novel·la a l'entorn de la Guerra Civil i d'un falangista, com ho havia fet fa setze anys amb Soldados de Salamina (Tusquets). Ara, a El monarca de las sombras, (Literatura Random House) hi ha una implicació més personal i amb una certa càrrega sentimental, en centrar la novel·la en la història d'un seu oncle avi, Manuel Mena, un falangista, alferes de 19 anys que va morir a la batalla de l'Ebre. L'heroi de la família del qual tantes vegades havia sentit parlar a casa seva.

Un relat d'una part de la història familiar, que utilitza l'autor per evidenciar que hi ha moltes famílies amb un passat falangista, “que no poden ni han d'amagar”. L'escriptor, que va presentar la seva darrera novel·la dissabte passat a la Llibreria 22 de Girona, afirmava que aquesta obra li ha servit per reflexionar sobre les arrels que tots tenim i sobre el fet que no podem negar d'on venim, encara que avui ideològicament estiguem als antípodes d'allò que defensaven els nostres avantpassats, perquè tot plegat ens reafirma en el que som. Cercas, que en aquest llibre és tan protagonista com el seu avantpassat falangista, assegura que el coneixement de fets històrics recents i propers ens haurien de fer pensar perquè en el món d'avui no repetim els mateixos errors del passat.