En tinc moltes ganes. És una ciutat que conec molt bé. Tinc vincles familiars a la Pobla de Segur i Lleida és també com casa meva. A més, havia tocat al Cafè del Teatre, llavors amb la meva banda de rock, i en tinc un molt bon record, i tornar-hi em fa molta il·lusió.

Sí, són uns músics meravellosos i m'encanten la lentitud i les noves sensacions que produeixen les cançons tocades amb aquests instruments. I són uns grans músics. És un gust increïble tocar amb ells. I el disc és més nu, més cru, amb aquesta instrumentació.

He fet música sola i en grup, amb piano o amb la banda. Ara el quartet de corda aporta noves coses, em dona nous arranjaments, noves sonoritats.

És un disc en el qual he posat moltes llums diferents. Tant anímicament com musicalment. He passat moltes dificultats, en diferents àmbits, sentimentals, professionals, personals, diferents desenganys, i he hagut de tornar a l'essència de les coses i de mi mateixa. I això ho he pensat en les cançons que he escrit i que formen el nou àlbum. He tret tot el superficial i he volgut anar a l'ànima de la cançó, amb la instrumentalització justa, amb molta sobrietat.

Sí, en aquest cas a retirar tot allò que sigui sobrer i expressar justament allò que vols expressar, i no perdre l'energia en la part superficial. Anar al fons de les coses.

Sí! És un festival meravellós i me'l sento molt proper. És un format i una música que entenc i amb un públic que m'entén. Igual que la ciutat. Lleida és una ciutat que m'entén i on em trobo molt a gust. Fa cinc anys que vaig venir al Cafè del Teatre i tinc moltes ganes de ser-hi de nou dijous. També és un format de gira, el que estem fent, que permet anar als llocs sense pressa però sense pausa. Amb el grup de rock hi anàvem a fer diversos concerts en un mateix cap de setmana. Ara no. Ara podem preparar bé cada lloc, gaudir-ne, tenir una connexió especial, i espero que això ho notin també els que vinguin a veure-ho.