Quan casa és una olor i la pau és lluny de casa

Quan pensem en llibres il·lustrats per a infants les imatges que evoquem, en línies generals, parteixen del dibuix amb llapis per, tot seguit, afegir-hi color. Color també en llapis, en aquarel·la, en tractament digital, en collage... Els afegits fotogràfics, com a element tècnic, tenen un espai que de mica en mica va guanyant autors. S'han presentat àlbums en què la il·lustració són escenografies construïdes en miniatura que després es fotografien. No ho pretenen, però tenen un regust de stop motion, de pel·lícules d'animació amb moviment fotograma a fotograma.

Un exemple serien els dos títols de La casa dels ratolins, de Karina Schaapman, publicats per Blackie Books. Kalandraka ara publica Las pescadoras, de Nadia Menotti, que posa imatges a l'adaptació que Xosé Ballesteros ha fet d'un conte indi. Potser no és tan espectacular com l'enorme casa de nines ratolí de Schaapman, potser no és tan carregat de detalls, però és més elegant, més artístic (en el sentit d'estètic) i més poètic.

Las pescadoras explica com a tres noies que es dediquen a collir algues i marisc, un vespre que se'ls fa tard tornant cap a casa, les enxampa una tempesta. Una dona les acull a casa seva, una casa plena de flors. Les tres noies no poden dormir per culpa del perfum de les flors i s'abracen al seus cistells de peix i algues. On és casa nostra? Allà on una olor ens resulta familiar, quan la sentim nostra, quan resulta més agradable que el que ens és desconegut, per bo que pugui ser.

La visió inversa d'aquesta premissa la tenim a Refugiada. Els refugiats han d'abandonar casa seva, el peix, i llançar-se de cap a les flors desconegudes. La llàstima és que, de flors, poques, en la realitat dels refugiats del món.

Anna Gordillo ha il·lustrat un guió de Tessa Julià Dinarès sobre el món dels refugiats. Si la tècnica de Las pescadoras és poc habitual, la de Gordillo també ho és per altres motius. A través de tons exclusivament negres i blaus, a més de fons blancs, amb un traç matusser i expressiu, aconsegueix transmetre la sensació d'angoixa i foscor del drama que retrata. El format és més proper al llenguatge del còmic que de l'àlbum il·lustrat infantil, però és que el tema gairebé hi obliga.

Durant els primers mesos del 2016 van entrar a Europa uns 150.000 refugiats. Actualment, més de cinc milions de sirians han hagut de fugir de casa seva per culpa de la guerra. I la meitat d'aquesta multitud en èxode permanent són nens. Com la protagonista d'aquest àlbum colpidor, gratament senzill i molt eficaç en la transmissió del missatge, dels sentiments, més que d'una lectura política. Una part dels beneficis d'aquest àlbum es destinaran a l'ONG Proactiva Open Arms.