“La mostra és el nostre gran aplec del teatre”

És una pregunta compromesa [riu]. Diguem que el centre s'ha pres molt seriosament la mostra. És el nostre aplec del teatre i ens hi aboquem i l'esperem amb candeletes per intercanviar experiències amb la gent d'arreu de Catalunya.

Això és veritat. No hi ha gaire gent i és l'assignatura pendent. Crec que té un fort component educatiu. La gent no és prou conscient de les bondats de fer i veure teatre.

És prou difícil, perquè a banda de nosaltres la mostra se sosté sobre dues potes més: la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, que va posar en marxa la idea, i l'Ajuntament, i qualsevol decisió ha de comptar amb el vistiplau de les tres entitats. Crec que és un tema on cal aprofundir.

Jo puc parlar de nosaltres, i al centre som molt exigents amb les obres que portem a escena, tant des del punt de vista artístic com tècnic. Tant és així que per mantenir el nivell on hem arribat estem obligats a garantir aquesta exigència i a desestimar produccions que no compleixen amb els criteris que defensem. El teatre amateur que es fa a Pineda és com un iceberg: darrere d'allò que es veu hi ha un exèrcit de gent que hi col·labora perquè tot surti bé.

Com a mostra està complint a la perfecció, perquè es tracta de fer un tastet del millor del sector que es fa al país. Personalment el que m'agradaria és convertir-la en la festa grossa del teatre a escala de Catalunya, l'espai on es treballen els valors i les experiències de les diferents companyies. Tot i això, les referències que ens arriben és que la gent està encantada i aquest any tenim més gent que mai.

Evidentment que no, si volem donar més impuls al món del teatre en general. Per això torno a defensar l'entrada del teatre a les escoles, perquè com a disciplina té unes virtuts impagables. És un gestor d'emocions, una activitat molt necessària per relacionar-nos, per treballar en equip.

Sense ells no seria possible fer-la. D'aquí ve el nostre compromís amb la trobada. El voluntari és l'ambaixador de Pineda, qui condueix i orienta el públic perquè gaudeixi al màxim de les propostes. Són del tot imprescindibles.

Són absolutament simbòlics, sobretot un abonament de 10 euros per poder veure fins a una setantena d'obres. El preu no és rellevant, però sí necessari per donar valor a allò que es veu. Però en cap cas la mostra depèn del calaix que es fa.

Hi ha molt bona sintonia i ens sentim ben acompanyats en aquesta aventura.