De víctima a perversa

No és Macbeth el referent de Lady Macbeth, el primer llargmetratge de l'anglès William Oldroyd, sinó una novel·la de Nikolai Leskov, publicada a mitjan segle XIX, que va inspirar una òpera de Xostakóvitx, datada el 1934: Lady Macbeth a Minsk, que, ambientada al món rural rus, protagonitza una jove que, empresonada pel seu home i sobretot el seu sogre, es rebel·la amb la passió per un criat que la du al crim. Oldroyd, provinent del món del teatre, ha realitzat la seva Lady Macbeth traslladant l'acció a l'Anglaterra rural del segle XIX amb una posada en escena rigorosament austera i fent atenció al treball actoral, en què destaca el de Florence Pugh assumint la protagonista (Katherine).

Oldroyd, que va dur el film a competició en el darrer Festival de Sant Sebastià, formalment no cau mai en la rigidesa academicista; d'altra banda, fa una variació respecte al capteniment del principal personatge femení que, almenys a qui escriu, pot provocar cert malestar. A la novel·la de Leskov, Katarina arriba a ser víctima de la seva passió amorosa i en el cas de l'òpera de Xostakóvitx fins hi ha una certa simpatia pel personatge, de manera que els seus actes criminals es justificarien per la repressió que pateix com a reflex d'una societat opressiva. Diferentment, Katherine, literalment comprada per casar-la amb un home que l'ignora i que la menysprea, es presenta en principi com una víctima del patriarcat, però va revelant-se com una dona freda, ambiciosa i implacable que sembla actuar de manera calculada. Al capdavall, com una perversa intrínseca amb la qual, inesperadament, emergeix el fantasma de la misogínia.