Una troballa arqueològica esdevé un maldecap per a l'Ajuntament de Besalú

L'excavació que es feia als solars situats entre cal Tronc (una sala polivalent en què es fan moltes activitats) i el carrer Ganganell de Besalú, per soterrar-hi un dipòsit d'aigua a utilitzar en cas d'emergència, ha deixat al descobert unes restes arquitectòniques d'entre els segles XVI i XVIII, així com material d'època romana i un enterrament. El dipòsit ha d'alimentar els aspersors d'emergència de cal Tronc, una instal·lació exigida per la normativa en matèria de seguretat en els casos, com aquest, en què els vehicles dels bombers no poden arribar a l'edifici perquè els accessos són estrets. Combinar l'obligatorietat de situar-hi el dipòsit i la conservació de les restes és el repte que ara té plantejat el consistori. La regidora de Cultura, Anna Madroñal, explica que desitjarien respectar el jaciment i que s'estan buscant alternatives d'emplaçament del dipòsit, però admet que serà complicat, perquè la mateixa normativa de seguretat preveu que al costat de l'edifici hi hagi un espai a l'aire lliure on encabir 500 persones. “Si deixéssim les restes a la vista, això seria impossible.”

El que s'ha desenterrat són unes estructures pertanyents a un trull d'oli o de vi que, segons les primeres impressions, corresponen als segles XVI, XVII i XVIII. La troballa ha causat sorpresa perquè d'aquest edifici, que hauria deixat de funcionar al segle XIX (el materials més moderns que hi han trobat són d'aquest segle), no se n'ha trobat constància documental. Les estructures estan situades en feixes diferents, repartides entre el pati del costat de cal Tronc i una zona propera al carrer Ganganell. Del trull se'n distingeixen restes d'unes moles, canalitzacions, soleres de decantació del líquid i un espai més ampli i més profund on hi hauria les tines per guardar l'oli o el vi al final del procés.

L'interrogant del cos

La recerca arqueològica s'ha trobat amb un fet desconcertant: la troballa d'un cos enterrat, la datació del qual no s'ha esbrinat encara. La seva col·locació, amb el cap orientat a ponent, indica que es va seguir el ritus cristià. L'arqueòloga encarregada dels treballs, Anna Augé (que disposa de l'ajuda d'Antoni Serrano, de la brigada municipal), explica que no és normal un enterrament en un edifici de treball i fa notar que l'espai tampoc és a la vora de cap església.

En aquesta mateixa part del jaciment hi han desenterrat també algunes restes romanes, així com uns murs i un empedrat d'època moderna. “La recerca està encara als inicis, caldrà seguir excavant i estudiar el que anem trobant”, hi afegeix Augé.