L’actor degà, apassionat

Jaume Pla és l’actor degà de Catalunya. Amb 89 anys acabats de complir circula amb el que anuncia com el seu darrer espectacle, Abans que pugi el teló. Dilluns al vespre va fer la funció número 20 d’un text escrit a mida per Víctor Alexandre a la Fundació Romea. Va ser una nova ocasió per homenatjar-lo. A ell i a tots els actors que, sense ser dels més mediàtics, han mantingut l’ofici durant més de mig segle (ell ja acumula sis dècades). El seu treball continu, amb una veu molt ben cuidada (i regada amb moscatell!), d’ofici, se sustenta per una passió que només es troba en els amants més fidels: l’amor pel teatre és gairebé de la mateixa magnitud que per la seva dona. Pla gasta bona veu i una memòria molt desperta. Qui podria memoritzar el monòleg del bomber de La cantant calba? Pla, sí!

A platea (amb un amfiteatre també molt receptiu) destacava el món santcugatenc (és un actor molt actiu i estimat a la seva ciutat) al costat del president del Conca, Carles Duarte (hi ha un gag d’humor negre velat cap als Premis Nacionals); amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; el diputat de Cultura (Juanjo Puigcorbé), i, més enrere, Jordi Pujol i Marta Ferrussola. Carles Canut (nou director artístic del Romea a més de president de la Fundació Romea) va convidar Josep Maria Pou. Es veu que Pla li va trucar el dia després que l’actor d’Estació d’enllaç i director de La cabra o Qui és Sylvia?, entre molts altres, rebés el Gaudí a la trajectòria aclarint que l’acceptava en nom dels que l’havien precedit. Jaume Pla és el que ha precedit tots els actors en actiu (“els he enterrat a tots”, els de la seva quinta, diu irònic i nostàlgic alhora). No n’hi ha cap altre que el superi en continuïtat a escena, ni que l’iguali. Ell ha treballat amb el Frederic Roda de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, el Ricard Salvat de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual o l’Esteve Polls, retornat de Costa Rica.

En la funció, van penjar un cartell, Passat el riu, del 2007, que el mateix Pla va impulsar per poder continuar a l’escenari. La passió de Pla mou muntanyes. Encara avui.