“Tarragona és una perla no prou coneguda”

Es tracta de canviar la gestió d’un museu per la d’un altre. D’un museu que tenia un pes important a una institució més gran, com és l’Arqueològic de Tarragona. Però el meu encàrrec és gestionar i dirigir el museu, i és el que vinc a fer aquí.

No tancarem la paradeta perquè ens traslladem; el museu no tanca sinó que es trasllada. Haurem de fer un sobreesforç perquè treballarem en una nova seu, al Tinglado 4, i també treballarem per fer el museu nou.

S’està tancant amb el ministeri. Hauria de ser a principis de l’any que ve, però el calendari no està tancat del tot encara.

Aquest mes segur que no serà. Però és cert que no tenim un calendari ferm. Depèn de moltes coses. Al 2018 hem d’estar tancats i traslladats. I tant de bo que al 2020 ja tinguem la finalització de les obres.

Serà una síntesi del museu. Lògicament, tindrem menys metres i hi ha peces que no es podran traslladar. Però es farà una presentació de la Tàrraco romana, del museu.

Tarragona és una ciutat que sempre ja té molta activitat i els Jocs han de suposar un moment àlgid. El museu s’ha d’afegir a tot plegat, però des del Tinglado.

La reforma del museu respon a unes necessitats reals d’adequació d’instal·lacions però també s’emmarca en un moment important que és l’acord que hi ha entre l’Ajuntament i la Generalitat per potenciar el patrimoni mundial. I és un gran encert integrar en una visita conjunta tres elements cabdals de Tàrraco que són un atractiu de visita per a tots els tipus de públic.

Tarragona és una perla no prou coneguda. És una ciutat d’unes dimensions molt adequades. Per la ubicació, les dimensions que té, el patrimoni que conserva, que està integrat a la ciutat; els serveis de restauració i comerç... això és tenir les cartes amb una escala de color.

Sí, ens falta ordenar-les. El Museu Arqueològic ha de sumar amb un projecte de patrimoni mundial i amb un projecte de ciutat.

Hi ha una realitat, i és que hi ha administracions diferents i institucions potents, com ara la universitat, el centre de recerca, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense... És tot un potencial, i cadascú té el paper que li pertoca. Hi ha molta activitat i a vegades la mateixa dinàmica comporta la poca unitat. Però ara estem en un bon moment gràcies al compromís ferm de l’Ajuntament i la Generalitat. I m’adono que les diferents institucions també estan implicades en el projecte. No entenc que no es faci d’una altra manera. Uns amb la responsabilitat sobre el patrimoni i els altres, com a centre de recerca. En patrimoni hem d’anar tots a l’una. Les bases són bones i el que hem d’aconseguir entre tots és anar avançant. Hem d’anar sumant per construir un projecte de ciutat a llarg termini. Tarragona té turisme i un patrimoni conegut; tenim el potencial i no partim de zero. Hem d’anar tots en la mateixa direcció.

Serà un canvi de model de ciutat, perquè trasllada les centralitats d’un lloc a un altre. Trobo encertat el que he llegit a la premsa que hi ha l’encàrrec per fer un pla d’usos de la Tabacalera. És bàsic, perquè suposa concretar les possibilitats i les necessitats d’aquest macrocomplex. De models de museus descentralitzats, n’existeixen. No puc dir que no ens hem de traslladar ni que sí, ara per ara. Hi ha mancances que amb el trasllat es podrien suplir, i també inconvenients. Però parlem d’encaix urbanístic, d’accessibilitat, de transport públic o d’usos socials i cívics. Que s’encarregui un pla d’usos amb la visió global és una bona eina per anar prenent decisions.

No em consta. Però això no vol dir que no es faci. No tinc més informació en aquest aspecte.

El que m’he trobat ara és que el compromís Ajuntament-Generalitat i el compromís del ministeri indiquen que ara està tothom en el mateix barco i en la mateixa direcció. Jo miro d’aquí cap al futur.

No, encara no. Però no he parlat amb molta gent. Em vaig disculpant perquè ha estat una aterrada amb una agenda que no he pogut triar jo: Dia Internacional dels Museus, Tàrraco Viva... Hi ha molts fronts, al museu.

Estem en un moment de continuïtat. No trencaré amb res i em sento una peça d’un engranatge. Però haurem de fer una reformulació del museu pel canvi d’ubicació, pel trasllat al Tinglado. És una oportunitat per buscar noves fórmules.

L’important és que s’està actuant al teatre. I que s’està fent una actuació en un sector, però les institucions, pel que estic veient, tenen una visió global de tot el conjunt.