Temporada Alta reclama estabilitat per al 2010 i un impuls fort a partir del 2011

«Bé, però no molt bé» és una frase que només s'explica per la cone­guda «tendència al pes­si­misme» de Sal­va­dor Sunyer i que, en tot cas, s'agra­eix quan el més habi­tual en el sec­tor són els balanços majes­tu­o­sos i sense gai­res con­tras­tos. Sunyer, en canvi, no té incon­ve­ni­ent a dir que «com a mínim 8 o 10 de les obres que s'han vist han estat dolen­tes», ple­na­ment cons­ci­ent quan ho diu que el balanç glo­bal dels 74 espec­ta­cles i les 122 fun­ci­ons pro­gra­ma­des és més que posi­tiu. Aquest és el mis­satge: «Ens sem­bla que hem de dir sense gai­res com­ple­xos que aquesta ha estat amb molta diferència la millor de les edi­ci­ons de Tem­po­rada Alta cele­bra­des fins ara». I Sunyer ho reforça amb la una­ni­mi­tat de la crítica.

En un «any difícil», en què, en canvi, el fes­ti­val ha rebut més diners de patro­ci­na­dors pri­vats i s'han pro­gra­mat més fun­ci­ons que mai, Tem­po­rada Alta ha col·labo­rat en la copro­ducció de 26 espec­ta­cles i una expo­sició. Aquests espec­ta­cles coproduïts, que con­ver­tei­xen Tem­po­rada Alta en un des­ta­cat «motor escènic de Cata­lu­nya», tin­dran vida més enllà del fes­ti­val i entre totes ja hi ha més de 400 repre­sen­ta­ci­ons pre­vis­tes a tot Cata­lu­nya i en altres països en un futur pròxim. En tot cas, Sunyer, sem­pre autocrític, creu que el fes­ti­val ha de millo­rar la seva política de copro­duc­ci­ons amb tea­tres públics i pri­vats i amb empre­ses, i també apunta com a assig­na­tura pen­dent la cre­ació con­tem­porània, sense que s'hagi de dei­xar de ser un fes­ti­val «obert», però amb alguns espais monogràfics dedi­cats a nous llen­guat­ges, al tea­tre de text d'autors joves i a la poe­sia i altres àmbits para­te­a­trals. Sunyer també con­si­dera urgent la con­so­li­dació de la relació entre el cen­tre d'arts escèniques El Canal i Tem­po­rada Alta per crear una pla­ta­forma efec­tiva perquè «els artis­tes cata­lans de nivell puguin sor­tir fora i també per rea­li­men­tar el nos­tre país, tan man­cat de massa crítica».