Lletres

Arrogància i tendresa

Laia Aguilar publica ‘Wolfgang’, la novel·la guanyadora del premi Carlemany, en què narra la vida d’un nen d’onze anys amb un coeficient intel·lectual de 152

“Per damunt de tot, és un viatge interior d’en Wolfgang”, va comentar Laia Aguilar

Laia Agui­lar –escrip­tora, guio­nista de sèries de tele­visió i pro­fes­sora de lite­ra­tura a l’Ate­neu Bar­ce­lonès– es posa dins el cap d’un nen d’onze anys amb un coe­fi­ci­ent intel·lec­tual de 152 a la seva última novel·la, Wolf­gang, i narra la seva història; la història d’un amant del piano, que fa llis­tes de coses impos­si­bles, que dina i sopa a les hores que creu con­ve­ni­ents i que comença amb una mare morta i acaba des­ta­pant un rere­fons molt més pro­fund. “En Wolf­gang té afi­ci­ons molt curi­o­ses. Pos­se­eix una gran intel·ligència però també grans man­can­ces emo­ci­o­nals. Crec que la com­bi­nació entre la seva fra­gi­li­tat i la intel·ligència el con­ver­teix en un per­so­natge interes­sant, va comen­tar Laia Agui­lar durant la pre­sen­tació de la novel·la.

“Costa molt tro­bar noves veus a la lite­ra­tura en un país tan petit com el que tenim. S’han aca­bat els refe­rents per­fec­tes, els nens d’ara no són com érem nosal­tres; bus­quen refe­rents estranys, amb rare­ses. I, òbvi­a­ment, el pro­ta­go­nista de Wolf­gang ho és, d’estrany”, va asse­gu­rar Glòria Gasch, l’edi­tora de Columna –edi­to­rial que ha publi­cat el lli­bre d’Agui­lar–, que con­si­dera que “els nens i ado­les­cents han de tenir aquest tipus de lli­bres a l’abast perquè són els futurs lec­tors poten­ci­als del país”.

La novel·la, gua­nya­dora del premi andorrà Car­le­many 2016 –que després de pas­sar el fil­tre del jurat va ser esco­llida per nou ado­les­cents andor­ra­nes– narra l’evo­lució que va fent en Wolf­gang en la nova vida que se li imposa, que comença amb un pare una mica des­as­tre al qual no havia cone­gut fins al moment de la mort de la mare. “La bomba de rellot­ge­ria s’ini­cia quan en Wolf­gang ha d’anar a viure amb un pare que no suporta i deci­deix fugir per des­pren­dre-se’n. Tot i que ama­gui un gran drama, és una història escrita en clau de comèdia”, va asse­gu­rar Laia Agui­lar. El més difícil, per l’autora, va ser tro­bar la veu del nar­ra­dor. “El punt de vista aporta al lec­tor poder veure la novel·la des dels ulls del nen. Vaig haver de tre­ba­llar-hi molt: volia que fos arro­gant però alhora amagués feble­ses”, va comen­tar Agui­lar, i va acla­rir que pre­te­nia que la novel·la fos un “petit elogi a la pater­ni­tat”, i que “per damunt de tot és un viatge inte­rior” en què el pro­ta­go­nista es troba amb els seus temors més pro­funds i els ha d’afron­tar. “M’agra­da­ria que cada lec­tor trobi una petita part seva en el Wolf­gang i que enten­gui que, tot i l’arrogància amb què parla, aquest nen neces­sita per­do­nar i esti­mar per començar a refer-se”, va con­cloure l’autora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia